Capgròs
El diumenge dia 17 de març de l’any 1935, fa 81 anys, en plena II República, es va inaugurar el Cafè Nou, local de la Unió de Cooperatives de Mataró (UdC), ubicat al Passeig de Cirera, davant mateix de la Sala Cabanyes (Centre Catòlic d’Obrers). El local va estar dissenyat pel llavors jove arquitecte mataroní Miquel Brullet i Monmany.
Vuit mesos abans, per les Santes de l’any 1934, s’havia col·locat la primera pedra en els terrenys on hi havia hagut el popular Teatre Euterpe.
El dia de la inauguració Miquel Brullet va explicar als presents les característiques tècniques del nou edifici. L’endemà el Diari de Mataró ho recull i diu que: “El relleu de la façana, obra de l’escultor Salvador Martorell, que està acabant en marbre el definitiu, és un tribut a l’art i el símbol de l’idea de germanor i cooperativisme. La planta baixa de l’edifici està destinat a cafè; aquesta sala de cafè té 30 metres de llargada per 10 d’amplada. Encabeix còmodament més de 300 concurrents. El gran finestral de la façana, de 8 metres de llargada li dóna una visualitat i alegria a posta.
La ventilació i renovació d’aire d’aquesta gran sala –segueix explicant Brullet– es fa a base de les targes altes de les finestres i dos potents extractors. Fixeu-vos que en l’acte de la inauguració més de 400 persones en el seu interior i fumant, durant tres hores no arribarien a entelar l’ambient; cas únic de tots els cafès de Mataró. Al fons del cafè hi ha la cuina, d’espaioses dimensions i sota la cuina el semisoterrani, servint de celler, magatzem, carbonera i calefacció.”
Miquel Brullet segueix la seva detallada explicació, seguida amb interès pels assistents, i afegeix que: “El primer pis està projectat per servir d’estatge a les seccions de l’entitat, enrajolats i llums han estat planejats en aquest sentit, servirà interinament, puix hi ha altres projectes, sala de reunions i d’actes. Aquests dies ha encabit unes 500 persones. Cal remarcar –afegeix– les instal·lacions complementàries de frigorífics i descalcificadors d’aigua, serveis i comoditats ja avui dia d’imprescindible necessitat".
En l’obra hi van participar tècnics i nombroses empreses locals. Segons el Diari de Mataró foren: “Contractista d’obres, Joan Solà; fusteria Cooperativa d’Obrers Fusters; pintura, Eduard López; serralleria, Antoni Català; guixaire, Roca i Llop; mosaic, Bonamaison Germans; estucat, Roig i Alsina; electricitat, Miquel Cruixent; calefacció, Calefaccions Monter; lampisteria, Llobet i Gurgui; taulell frigorífic, “Suministros Eléctricos S.A.” (representant M. Cruixent); sanitari, Vicenç Homs; tapisseria, Francesc Hom; cafetera, Cooperativa de Producció Numbar; servei, Cooperativa de Producció del Vidre.”
Segons l’esmentat diari les festes organitzades amb motiu de la inauguració van ser molt concorregudes: “El dissabte (dia 16) a la nit fou obert als socis, per primera vegada, el nou Casal i el gran Saló Cafè s’omplí tot seguit. La orquestrina Simfònic Jazz hi donà un concert.
A les deu del vespre en el Saló de festes del pis, tingué lloc un ball, amenitzat per la mateixa orquestrina; el local s’omplí de gom a gom i l’alegria de l’obertura del local es comunicà a tothom dansant-se fins la matinada.” I el diumenge 17, al migdia, es celebrà un Vermut popular en honor dels associats.
L’ampla nau del Cafè era ocupada per un gran número d’associats. A la presidència s’hi veien representacions dels organismes oficials del Cooperativisme català, de diverses Cooperatives i Mutualitats d’ací de fora, la Junta de l’Unió de Cooperatives i els representants de les seves diverses Seccions, i els senyors Cruixent, Bilbeny, Comes, Calvet, Puig i Mora.
El President de la UdC senyor Joaquim Muntaner, obrí l’acte amb paraules plenes d’emoció. Altres cooperadors van dirigir la paraula als assistents.
A la tarda, al Saló d’Actes, es celebrà una selecta vetllada literario-musical, vocal on hi prengueren part l’Agrupació de Cantaires de l’Ateneu Popular sota la direcció del mestre Antoni Díaz “Conde” que interpretà un seguit de cançons molt aplaudides i varis elements del quadre artístic de l’entitat recitaren belles poesies.
“L’Agrupació Filharmònica de l’Unió de Cooperatives, sota la direcció de J. Sánchez González, executà quatre peces de conjunt, i el seu director altres dues de bandúrria, que foren molt aplaudides. En resum – acaba el Diari de Mataró - la festa resultà un èxit.”
La UdC va arribar a tenir set locals repartits per tota la ciutat destinats al consum i al lleure. La Guerra Civil (1936-1939) va estroncar molts coses d’entre elles la línia ascendent del cooperativisme a Mataró. A causa, per un cantó, dels deuets contrets, a les condicions polítiques de la postguerra i també a una mala gestió per part d’alguns directius de l’entitat cooperativista, i, per l’altra, a la gestió de Miquel Jornet – “factotum” llavors de la Mutualitat Aliança Mataronina, (MAM) - quan s’estava parlant de fusionar la UdC i la MAM, els locals van anar a parar a una immobiliària presidida per un general. Els cooperativistes presidits per Francesc Roy reivindicaven la recuperació del seu patrimoni històric (veure Mataró, 4 VII 1972) entre el qual hi havia el Cafè Nou. Els dos bàndols en litigi estaven representats els cooperativistes per l’esmentat Francesc Roy, i, per l’altra banda, el Mutualista, per Miquel Jornet, gerent de la MAM, que era qui tallava el bacallà. Van anar passant els anys i l’embolic no s’aclaria. Anys després en Jornet va haver de dimitir del càrrec de gerent (càrrec que va ostentar de l’any 1939 al 1985) en ser denunciat per irregularitats administratives. El Cafè Nou va anar a parar finalment a mans del Patronat de la Sagrada Família, entitat titular del Centre Catòlic. L’any 1996 mor Miquel Jornet – peça clau en tot aquest tèrbol afer – i, finalment, gràcies a “Un acord històric entre les dues parts (UdC i Centre Catòlic) i l’Ajuntament va permetre que el Cafè i el seu pati passessin a mans del consistori”, llegíem a Capgròs núm. 1411 del passat 17-23 juny.
I ara aquest local, rebatejat com a Nou cafè Nou, un cop remodelat, tornarà a obrir les seves portes a tota la ciutat.
Comentaris