El baròmetre de Gasa

Al sud de la franja de Gaza, al límit amb Egipte, hi ha un fragment de terreny anomenat el corredor de “Philadelphi”. És una zona desolada llindant la frontera (una enorme tanca ondulada de ferro amb torres de vigilància). Té edificis plens de metralla, runes, descampats plens d'escombreries i sorra on els nens a vegades juguen, i a vegades moren assassinats. No té cap funció especial però quan viatjo a Gasa intento anar-hi perquè sempre descobreixo quelcom de nou. Aquesta zona es per mi un baròmetre de la situació de Gasa.

Guerra
El 2005 “Philadelphi” era una àrea de guerra. Israel tenia una pila de colònies a la costa de Gasa i una xarxa de duríssims check points, que feia complicat i llarguíssim viatjar de nord a sud. El març hi vaig anar a fer una barbacoa a les runes de la casa de la família Awad. Commemoraven, irònicament, que feia un any un bulldozer israelià l'havia demolit en l'operació “Arc de Sant Martí”: les Forces d'Ocupació Israelianes destruïren unes 150 cases de “Philadelphi” i del barri proper de Brasil (on vivia la família Awad).

L'argumentació era, com sempre, “raons de seguretat” ja que buscaven resistents palestins. Malgrat tot els Awad no podien ser sospitosos de res a ulls israelians. Sí que ho eren, en canvi, els membres de la Jihad Islàmica que estaven uns metres més endavant; però el seu local no el van demolir. En realitat Israel volia clarejar l'àrea propera a la frontera per tenir un major control, i la millor manera era esborrar del mapa les cases de la població palestina.

Una filla dels Awad m'ensenyava a les runes de la casa on hi havia hagut cada habitació i les històries que havien viscut. Plorava quan m'ensenyava un moble manufacturat ple de records familiars insubstituïbles. Després vam anar amb cotxe per “Philadelphi”. Era una perillosa àrea de guerra on en qualsevol moment els soldats ubicats a les torres del davant et podien disparar. Dies abans havien matat uns quants nens d'una escola de sordmuts que no havien sentit els avisos dels soldats (els soldats sabien perfectament que allò era una escola de sordmuts).

Tensió
El 2007 “Philadelphi” era una àrea de tensió. Ariel Sharon, un dels criminals més intel·ligents que han governat darrerament Israel, va veure que la millor i més barata manera d'ocupar la franja de Gasa era desallotjant les colònies. La qüestió era continuar controlant les fronteres per terra, mar i aire i realitzar amb tota impunitat les incursions militars i els crims d'estat. La miopia internacional va aplaudir de nou el “gest” d'Israel sense preveure les seves letals conseqüències. En aquell moment hi havia ganes per part dels palestins i les palestines de sentir que s'havien lliurat d'un pes (encara que tothom sabia que no era així).

Ens passejàrem amb la família Awad per les restes de les antigues colònies mentre parlaven del que havien sentit a dir: allà una platja, allà un centre universitari, allà un poliesportiu, una sinagoga... També vam passar pel poble Al Mawasy, que anteriorment havia estat rodejat de colònies i que havia patit la major tensió i violència pels colons i l'exèrcit israelià: els habitants se sentien desubicats i desconfiaven de la nova situació.

En arribar a “Philadelphi”, malgrat que la situació no era de guerra, la tensió era palpable: continuava essent una zona calenta pels israelians que no havien deixat de controlar la frontera, pels propis palestins que la volien controlar inútilment i fins i tot pels egipcis.

Corrupció
El 2009 “Philadelphi” és una àrea de postguerra i de corrupció. Israel ha deixat ben clara a Gasa la seva cara real com a estat criminal deixant 1400 morts damunt la taula. Pel davant una lamentable comunitat internacional no sembla trobar mai motius perquè li caigui la cara de vergonya pel seu no intervencionisme.

Durant la destrucció de Gasa del 2008 i 2009 els membres de la família Awad es van convertir en eterns refugiats, com qualsevol altra família de Gasa. Viuen a prop del corredor de “Philadelphi” on els bombardejos van ser especialment durs ja que actualment està ple de túnels que connecten amb Egipte; Israel tenia l'excusa perfecta per descarregar tota la seva ràbia sota l'argument que als túnels es traficava amb armes. Es movien com a mosques entre Rafah i Gasa sense ser acollits per cap país ni poder amagar-se a cap búnker.

Un dia en plena guerra viatjaven en cotxe de nit, sense llums, i escapant d'un brutal bombardeig. El fill de la família Awad calmava la seva filla petita davant d'una sinistra coreografia d'avions creuant el cel, dient-li que algú important s'estava casant i estaven fent focs d'artifici.

Vam passejar per les runes de la guerra i també vam visitar alguns dels túnels (n'hi ha de 1000 a 2000) que foraden una àrea de pocs quilòmetres. Bàsicament han estat creats per suplir el bloqueig d'Israel a l'entrada de tot tipus de productes per les fronteres que controla completament. Però a la pràctica s'ha convertit en una xarxa de màfies, negocis foscos, i suculents negocis per Hamas, on a més es dóna un incomptable nombre de morts i explotació infantil. Així la meva darrera visita a “Philadelphi” va haver de ser prudent, amb contactes que ens hi acompanyessin, ja que de nou s'havia convertit en una zona perillosa.