Capgròs
El proper 22 de maig la ciutadania de tots els pobles, viles i ciutats del país estem cridats a participar en les eleccions municipals.
Certament, el sistema democràtic és un sistema imperfecte de gestió dels afers públics. Les seves deficiències les tenim tots molt clares. No cal que els catalans anem molt lluny per comprovar que no sempre permet que els interessos dels ciutadans siguin correctament escoltats i respectats. Però, malgrat totes les seves imperfeccions, també hem pogut comprovar abastament, que, sense mena de dubtes, és “el menys imperfecte” dels sistemes. Fora d’ell, com diria el poeta, “la nit és fosca”.
Sovint ens diuen que els ciutadans tenim l’última paraula i que la votació és el moment suprem per passar comptes amb els nostres representants. Sovint voldrien que els ciutadans només reflexionéssim quinze dies cada quatre anys, que donéssim als nostres representants una mena de xec en blanc. Són tots aquells als que la participació popular els hi fa por. Els que creuen que la política és cosa d’experts; uns experts que mai som el comú dels mortals si no “els de la seva classe”. Que responen a interessos que quasi bé mai ens expliquen.
La política, és a dir, la gestió de tot allò públic, ens implica a tots. L’allunyament dels ciutadans envers els seus representants polítics és només proporcional al dels polítics envers els seus representats i la sensació que tenim és que la lògica interna dels partits passa, habitualment, per sobre dels interessos dels ciutadans. El càlcul electoral és la gran motivació dels grans partits i el seu grau de responsabilitat envers a la desmobilització de la població és enorme. Una desmobilització que dona la sensació que no els preocupa gaire, potser perquè els hi permet actituds i comportaments impensables amb una població preocupada, informada i activa.
Per tot això, és fa necessari que la ciutadania, que és qui tenim la responsabilitat d’escollir, prenguem una actitud activa davant de les urnes. No és cert que tots els partits siguin iguals. Cal que estudiem detingudament les seves propostes, la seva gestió i, per què no, la seva honestedat. Cal que posem en tela de judici tot allò que ens prometen a corre cuita davant la contesa electoral. Cal que ajustem aquestes promeses amb la realitat. Cal que avaluem la seva credibilitat. I, per sobre de qualsevol altra consideració, cal que pensem si les polítiques que la nostra opció podria desplegar en cas que governi són aquelles que creiem adequades per a nosaltres. Perquè, com diu l’adagi, “les errades és paguen” i és responsabilitat de cadascú de nosaltres que la papereta que dipositem el proper 22 de maig respongui a allò que nosaltres pensem i necessitem.
Resulta incongruent pensar que un partit que ha mantingut posicions de suport amb els poderosos realitzarà una política social, econòmica i fiscal en benefici de les classes treballadores. És fonamental que els treballadors tinguin clar que amenaçant els nostres drets no es supera cap crisi ni es camina en la defensa d’una societat més justa i, per tant, més lliure.
Els treballadors i treballadores hem de tenir ben present que hi ha opcions que en són sensibles als seus interessos i d’altres que estan més a prop dels grans centres de poder econòmic i social. Hem de tenir clar quins són els nostres aliats i qui no, que és el que suposa equivocar-se en la tria. No val després exclamar-se de polítiques que creiem contraries als interessos de les classes populars i que són, en la majoria dels casos, només la conseqüència lògica d’una elecció poc reflexionada o d’una baixa participació. Els treballadors i les treballadores hem de votar com ens mobilitzem. No és coherent mobilitzar-se cap a l’esquerra i votar cap a la dreta.
El 22 de maig hem d’anar tothom a votar, hem de fer una aposta per nosaltres mateixos i per el nostre futur. Altre cosa no val.
Comentaris