Dret a assassinar per raons de seguretat

Fa més d'un mes que no estic a Palestina i en aquets temps quatre flashos m'han recordat el malson de la seva vida quotidiana a causa d'una democràcia anomenada Israel. El darrer flash va ser l'assassinat d'un cosí i de la seva dona d'un gran amic meu dirigent d'una ONG per part de les Forces d'Ocupació Israelianes (FOI); va ser quan cercaven el fill (amb amenaces a la dona inclús quan aquesta estava moribunda i sagnant) al que no se li imputava res concret. Poc abans havien assassinat un nen d'una escola de Nablus que gestionava una ONG amb la que tenia estreta relació. També una amiga meva de Nablus homenatjava l'assassinat del seu pare fa 10 anys a la sortida d'una mesquita també per les FOI, dins la seva cínica i tan democràtica política d'assassinats extrajudicials a membres del Hamas. I finalment la desesperació i situació d'eterna nòmada d'una amiga meva de Gasa que dirigeix programes contra la violència a les dones, amb la impossibilitat de sortir al carrer tant pels atacs continuats del les FOI com de les vergonyoses lluites actuals entre faccions palestines. Ja que ara al malson de la població palestina s'afegeix malson de les lluites entre milícies del Hamas i del Fatah, colles armades que amb la seva irracional lluita pel poder sols ataquen a la seva sobreatacada població civil, una població que en la seva convivència social poc té a veure amb aquesta colla d'àrpies. Però ara la opinió ja sols està per això, la brutalitat de la ocupació israeliana s'ha invisibilitzat i ara sols existeix una “guerra civil”.

Dec tenir el mal costum de relacionar-me amb aquests terroristes que mereixen allò que, tanta gent “democràtica” i amb arguments “democràtics” anomena, “dret a defendre's per motius de seguretat”. Assassinats sempre justificats si es fan des d'una “democràcia” i encara més si es al tall occidental. Una població que, com que el 100% deu ser terrorista, el 100% mereix que caigui damunt seu tot el pes de l'exèrcit més sofistica. Tot per acabar justificant la defensa davant de coets casolans de curta distància que de tant en quan cauen a poblacions properes a la franja de Gasa. O la inútil estratègia d'uns quants suïcides a la població civil israeliana que sols provoquen que morts injustos, bloqueig de la opinió pública internacional i la legitimació de la política d'assassinats israelians.

La legitimació del càstig col·lectiu i els assassinats malauradament inclou al nostre país des de polítics i periodistes completament ignorants però influents, a historiadors amb amplíssims coneixements sobre Orient Pròxim. Es que ens hem begut l'enteniment justificant la brutalitat cínica i maquiavèlica contra tota una població “per raons de seguretat”? Com si aquesta desproporció de mitjans armats i de terror civil tingués alguna comparativa a ambdós costats. O com si fos el poble palestí el que arravatés una terra a algú i per això lliurés una batalla amb algú! Ja em sembla complex que tanta població israeliana legitimi el tenir un exèrcit criminal, però que això passi al nostre país! Però la clau l'he entesa llegint alguns dels documents del llibre escrit arran del documental “Les fosses del silenci” de TV3 on s'analitza l'extermini del franquisme a la Guerra Civil Espanyola contra qualsevol persona pel fet d'estar relacionada amb les esquerres. Com podem anar donant lliçons de democràcia nosaltres, un poble que no ha denunciat les vergonyes de la seva pròpia història de forma clara i contundent. On les víctimes han viscut quaranta anys de silenci a més de tots els anys d'una transició silenciada, una transició emmordassada que alardeja d'“exemplar”, sota el xantatge ideològic que sols beneficia als criminals i als franquistes de que és “millor no remoure el passat” (ens encanta fer-ho amb altres països com per exemple Alemanya), o el xantatge propagandístic de les víctimes que van crear les esquerres. Un país on encara anomenem lluita de les dues Espanyes a un cop d'estat feixista a un govern demòcrata i de signe progressista. Si nosaltres a mateixos tenim tanta debilitat ideològica que ni tant sols podem alardejar de que el nostre feixisme històric ha estat clarament denunciat i les víctimes han pogut sortir dignament del opressiu silenci.

Com nosaltres no haurem de pensar que Israel es una “democràcia modèlica”, per raons de seguretat. Malgrat al 48 esborrés del mapa un país (expulsant la població i demolint els seus pobles) i actualment impossibilitant la vida de totes les persones que hi habiten amb violència militar, jurídica i administrativa? Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin celexa