Directors i crítics conclouen que el format digital democratitza el cinema

La implantació dels formats digitals ha fet possible la democratització de les formes de fer cinema, però també de veure el cinema. Aquesta és una de les conclusions a les quals van arribar dimecres dia 8 els participants a la primera de les taules rodones programades en les jornades sobre art i cinema de Can Xalant. L'acte, que s'emmarca en la XXVIII Mostra de Cinema de Nous Realitzadors, va seure en la mateixa taula als realitzadors Isaki Lacuesta i Lupe Pérez, al director del festival de Sitges Àngel Sala i al crític i professor de cinema Joan Pons.

Els quatre van acordar en què s'està donant un canvi en els formats cinematogràfics, tot i que amb matisos. Així, segons Lacuesta, gràcies als formats digitals ja es poden rodar diaris íntims o obres personals que en cinema tradicional mai haurien estat possibles. A més, també va apuntar a la retroalimentació del cinema nordamericà i l'oriental com un altre dels fenomens que està fent sorgint nous formats, així com l'accés a d'altres pel·lícules per internet. Sala, per la seva banda, va insistir en com el format digital “ha democratitzat” la forma de fer cinema però també de veure'l, ja que ara les pel·lícules es poden trobar per internet o fins i tot “veure's en la pantalla d'un mòbil”, i va recalcar els efectes que també està tenint la globalització en aquests fenomens.

Per Lupe Pérez, no es tracta tant del sorgiment de nous formats com “de formats reciclats” que parteixen de “les convencions sobre com s'ha de retratar la realitat”. La realitzadora va encetar així un nou debat a voltant dels límits entre la realitat i la ficció, límits que es porten a extrems en el gènere de “fals documental”. Segons va afegir Pons, aquests límits són tan difosos que fins i tot es poden trobar elements de ficció en programes suposadament realistes com ara Gran Hermano o fins i tot ens els mateixos informatius.

La taula rodona, que es va allargar durant dues hores, va derivar en una animada tertúlia en la que la que, entre d'altres temes, també es va debatre sobre els problemes de distribució amb el que es troben les pel·lícules que surten les cànons comercials. En aquest sentit, Àngel Sala va defensar el paper que juguen els nombrosos festivals i mostres que han anat sorgint els darrers anys: "hi ha tants festivals perquè hi ha molta demanda d'aquest tipus de cinema", va dir Sala, que també va manifestar el seu convenciment que aquest cinema "no s'ha d'obsessionar per aconseguir blockbusters o per arribar a un públic massiu".