Dia 25: una pila d’emocions

Avui és, per a molts, el primer dia de Festa Major, malgrat que durant la darrera setmana hi ha hagut un “pre-escalfament” en forma d’actes que ens han ajudat a tots a posar-nos la pell a flor de Santes. I és gràcies a aquest estat, que arribo avui al moment de la crida amb una pila d’emocions dins meu. Emoció per al que vindrà, uns certs nervis per les novetats que em trobaré avui, com el nou dispositiu de seguretat del desvetllament i que, si tot va bé, ningú notarà; el canvi de recorregut del correfoc i la tabalada i també l’alegria de retrobar-me amb les figures i comparses, tornar a sentir els seus balls i compartir amb els seus portadors unes experiències úniques.

De fet, em sento com si estigués a punt de pujar al Dragon Khan, aquella sensació que tens quan vas pujant poc a poc per la pendent i penses en el vertigen que et proporcionarà la baixada i la resta del recorregut.

La crida és, oficialment, el primer acte de al festa més institucional. Una gentada s’apinya davant de la Casa Gran, juntament amb un parell de col·lectius que, com cada any, aprofiten el moment per fer les seves reivindicacions. La gent, però, té ganes de festa i es pren la presència dels col·lectius com un element més de la decoració de la plaça.. I parlant de decoració, al igual que l’any passat sorprèn la pantalla gegant desplegada per seguir la crida i tot el que passa a la plaça. Una es pregunta perquè només es munta aquesta pantalla per la crida i no en altres actes multitudinaris com la passada o la missa de les Santes.

Poc a poc les figures van entrant a plaça i es van col·locant a la espera del discurs de l’alcalde. Com en els darrers anys, aquest fa menció a una guerra (en aquest cas recorda l’aniversari de la batalla de l’Ebre) per contrastar-ho amb l’alegria i la festa que ompliran els carrers de la ciutat durant els dies que estem de celebració. La gent, però es comença a animar a arrel dels balls de les figures, als que acompanyen amb les palmes o, fins i tot, coregen, com el cas de la rumbeta dels nans. Un cop acabats els balls, els portadors s’espavilen per aconseguir algun exemplar de la Banyeta, el fanzine de la Momerota, que repassa amb humor l’actualitat de l’any. La Banyeta és a Mataró el que el Polònia a la política catalana.

Acabada la Crida comença l’esbandida de gent cap a sopar i fins a les 11 no tornarem a trobar la plaça del ajuntament plena de gom a gom i és que ens preparem per enfilar la darrera etapa de la nit. Al vestíbul de l’ajuntament es van congregant els geganters i posen les figures en línea. A fora, un públic enfervorit entona càntics i xiula al mínim moviment detectat a la casa gran. En aquests moments sento com si els gegants fossin estrelles del rock a punt de sortir al escenari del Sant Jordi . A dos quarts en punt la Toneta treu el cap fora i minuts més tard comença la música. Al començament patim per la quantitat de gent que hi ha la Riera però poc a poc el públic va agafant el seu ritme, malgrat la quantitat d’alcohol que es percep en l’ambient.

L’alcohol és la una constant d’aquesta la nit, i que més que el patirem al correfoc. Després de la Convidada i que la família Robafaves torni cap a l’ajuntament, comença l’Escapada a negra nit. Tot just començar constatem que hi ha gent que no ha fet cas a les advertències i es presenta al correfoc amb la samarreta de les Santes. No sé si fruit de l’alcohol, o de la inconsciència, molta gent sense cap tipus de protecció es llença als peus de les figures per ser batejat pel foc. Suposo que aquests matí les cremades que es deuen haver emportat els ajudaran a recordar què van fer la nit anterior. El correfoc acaba sense incidents remarcables i amb un parell d’imatges que quedaran gravades a la meva retina la resta de l’any. La plaça Espanya i el parc, espais tradicionalment on es celebra la xeringada esdevenen mars de foc sota les forques de les Diablesses. I la plaça d’Honorat Vilamanyà, escenari de les darreres ruixades queda coberta per una enorme cortina de de espurnes i focs d’artifici que ens deixa a tots bocabadats. La nova tabalada serveix perquè la gent canvií les samarretes de cotó pels banyadors i unes imatges de Mataró i les seves platges donen la benvinguda a les primeres gotes de la nit.

Un any més Mataró ha tingut la seva nit boja i mentre uns ho celebren remullant-se al pac central, altres fem un ressopó recordant les anècdotes de la nit, cansats i contents, però sobretot, podent-hi tornar un any més.

*Anna Bruguera és membre del Equips de Suport de la Festa Major