Déu n’hi do, les “casas regionales”

Les “casas regionales“ de Catalunya, vés per on, estan preocupades arran del caire que prenen els referèndums per a la independència de Catalunya. Això ho diu el comunicat de la Confederació que les aplega. És a dir, estan en contra la consulta popular que es farà a diversos municipis el dia 13, diumenge i el dia 25 d'abril.

Tot un exemple de pràctica democràtica,… Resulta que consultar l'opinió del poble, del qual els components de “las casas” en formen part, és causa i motiu de preocupació.

L'inefable senyor Garcia Prieto, president de la Confederació, crec amb sinceritat que hauria d'expressar les seves reserves en relació a la situació dels membres de les seves entitats que pateixen els efectes de la gran crisi que ens afecta a tots com a ciutadans de l'Estat espanyol i que sent de facto ciutadans de Catalunya, sovint sembla que encara no se n'hagin assabentat, a no ser per oposar-se a qualsevol progrés de reconeixement de la identitat catalana. Només cal recordar la posició que van prendre l'any 1998 quan es discutia l'avantprojecte de la Llei de Política Lingüística.

Absolutament convenient i necessari fer adonar al senyor president Garcia Prieto que la majoria de catalans provinents d'Andalusia, Extremadura i Castella, sortosament no s'arrenglen a les seves files perquè, senzillament són persones capaces d'estimar i integrar-se a la terra d'arribada sense deixar de ser el que han estat.

Ja fa massa temps que s'atorga a l'esmentat president i a “casas regionales“ una representativitat que no correspon a la realitat. Dit clar i català, són pocs i comptats.

I amb les seves declaracions només fan que desprestigiar, amb la seva posició de voluntat ocupants, els països d'on provenen.

Ah! i no ho oblideu si mai visiteu una d'aquestes representacions “regionales”, una d'aquestes “casas”. Ni per casualitat hi sentireu un mot de català, ells són, només caldria, partidaris de bilingüisme.

Integrar-se a un país no vol pas dir deixar de ser, no vol dir restar, però sí sumar. I hi ha una gran injustícia constituïda pel fet que a Catalunya es reconeixen i ajuden els actes culturals i cívics d'aquests ciutadans, mentre que ells, els de les “casas” i simpatitzants, passen de llarg, molt sovint, de la llengua i cultura d'aquest poble que es diu Catalunya.

Convivència també vol dir, senyor Garcia Prieto, integració, ajudar a construir el país i no col·laborar a mantenir-ne la marginació. Altrament seria de persones poc nobles.