Després de les eleccions a Mataró

Dels resultats del 22-M en surt una composició del Consistori amb què ningú no comptava. Un gairebé empat tècnic entre les dues llistes més votades (8 CiU, 8 PSC), impossibilitat de fer pactes entre dos per fer majoria absoluta (a no ser que sigui entre els dos primers), sis candidatures amb presència, irrupció d’un partit nou, PxC, amb regidors desconeguts.

CiU ha guanyat amb vots, però no amb regidors. Primer, doncs, cal felicitar els guanyadors. Tot i que van fer la campanya pensant en guanyar, es diu que ni les seves enquestes els donaven primers, però els donaven algun regidor més. El PSC ha perdut els vots als barris, on els n’ha pres una mica PP i un molt PxC. De fet, més que guanyar CiU és el PSC qui ha perdut les eleccions. Els nacionalistes han fet un resultat més fluix que en altres llocs (perden més del 13% respecte a les autonòmiques, mentre que el PSC guanya un 4’5%).

El vot dels barris que era un vot pro PSOE en la situació actual ha castigat els socialistes. S’ha votat en clau de política general espanyola. Però al Centre i Eixample -on potser la gent segueix més de prop la política municipal- Baron ha millorat els seus resultats, comparats amb les municipals anteriors de 2007 i és la segona llista més votada. És a dir, s’ha valorat la gestió i la manera de fer de l’alcalde.

CiU amb més de 1.000 vots que el PSC ha de moure fitxa. És d’esperar
que ho faci amb seny. De moment, han sorprès amb declaracions contradictòries: primer, govern en solitari, després govern de concentració de tots, excloent PxC. Això és una barbaritat. És una excusa per dir que s’ha ofert un pacte ampli i retreure als altres que no han volgut? Tanmateix hi ha un cert ambient al carrer en favor de la sociovergència, que sembla difícil, però que té avantatges. Les actituds durant el mandat passat i la campanya, i diferències en els programes i model de ciutat ho fan complicat, tot i que donarien estabilitat al consistori.

ERC –lamento la seva desaparició- ha pagat, també, la davallada del partit a nivell general i errors locals. ICV-EUiA com sempre manté els seus resultats, tant si han estat al govern o a l’oposició, si ho han fet més bé o no tant. Però són coherents amb ells mateixos i ara poden haver esgarrapat alguns vots que eren socialistes. Però la fuga del PSC ha anat cap a PxC i al PP. Aquest darrer partit ha capitalitzat part dels descontents amb la política socialista d’àmbit general, en un decantament iniciat fa uns anys. El vot en clau més espanyola obvia la línia divisòria esquerra –dreta, com han assenyalat en més d’una ocasió articulistes com Antoni Puigverd.

L’entrada de PxC demostra que la immigració causa malestar, o les seves formes de viure i conviure. Sobretot el que es diu del tracte que reben de les administracions. En aquesta qüestió és on s’han fet córrer rumors falsos i notícies mal intencionades, que en una població en hores baixes per la crisi han trobat terreny abonat. Amb tot, el resultat electoral s’ha de respectar, perquè el vot és de ciutadans lliures.

El que no es pot fer és estigmatitzar les persones que han votat la Plataforma, sinó fer-los veure el seu error. I segurament també canviar algunes de les polítiques respecte la immigració. Aquests vots s’han de recuperar pels partits de tradició democràtica, sobretot des del PSC que és qui n’ha perdut més, però no és l’únic. El 2007 a Vic hi van entrar 4 regidors de PxC. Un pacte entre CiU-PSC-ERC els volia aïllar i ha governat fins ara. Resultat al cap de quatre anys: 5 regidors per a PxC, CiU es queda igual i PSC, ERC i ICV baixen.