Fa uns mesos varen regalar-me -coneixedors del meu interès pel patrimoni arquitectònic- un llibre que recull (mitjançant descripcions, fotografies i mapes de localització) els més de 900 llocs naturals i culturals d’arreu del món que han estat declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Llegint-lo, m’he adonat que cap ciutat històrica del nostre país té la consideració de patrimoni mundial. Només edificis concrets d’en Gaudí i d’en Domenech i Montaner, les restes arqueològiques de Tarragona, el monestir de Poblet, pintures rupestres de diversos indrets i les esglésies romàniques de la Vall de Boi formen part de la Llista de la UNESCO.
Per posar alguns exemples de ciutats properes declarades patrimoni de la humanitat, a la Llista hi trobem, entre moltes altres, Còrdova, Salamanca, Bordeus, Lió, Albi, Pienza, Siena, Verona, Oporto, Évora, Graz, Salzburg, Bruges, Berna o Bamberg.
Per què no hi ha cap ciutat catalana? Segur que els experts podrien donar-me algunes raons de pes que se m’escapen, però estic convençut que la manca de respecte pel passat i, sobretot, la nostra malaltissa obssessió per ser sempre “els més moderns del món mundial” en són algunes de les causes. Em nego a creure que els nostres avantpassats fossin incapaços de construir cap ciutat que mereixés la declaració i per això em pregunto perquè la nostra generació, i les que ens han precedit durant el segle XX, no ha tingut la sensibilitat necessària per preservar els valors excepcionals que les ciutats històriques han llegat a la humanitat. Sens dubte, l’egoisme d’uns, la vanitat d’altres i el desinterès o la complicitat de les administracions també hi han tingut molt a veure.
De fet, si arreu del país han preservat les ciutats històriques de forma tan destralera com ho hem fet a Mataró, no m’estranya que Catalunya sigui un dels pocs països d’Europa que no tenen cap ciutat històrica declarada patrimoni de la humanitat. Quina llàstima!
Clar que sempre podem treure pit pensant que si algun dia la UNESCO decidís fer una Llista de ciutats històriques amb pedaços d’arquitectura contemporània incrustats nosaltres seriem, sense cap mena de dubte, els “reis del mambo”.
Comentaris