Declaren desert el Premi Iluro de monografia històrica

El jurat de la 48ª edició del premi Iluro de monografia històrica, que concedeix Caixa Laietana, ha decidit declarar deserta l'edició d'enguany, en què només s'han presentat tres treballs. A més, va proposar la concessió d'un accèssit al treball presentat amb el títol P. Jacint Feliu i Utzet (1787-8867) protagonista de la restauració de l'Escola Pia a Espanya, obra de l'escolapi Joan Florensa i Parés (Granollers, 1930). El premiat rebrà 3.000 euros i la seva obra serà publicada. Les altres dues obres presentades al premi duen per títol Ilduro (un treball sobre la història de Cabrera de Mar) i Pompeu Serra i Carbonell, alcalde de Mataró. Un prohom de Mataró i les seves relacions familiars a la ciutat de Mataró i comarca del Maresme (s. XIII-XIX). L'acte d'entrega de premis es va celebrar ahir, dijous 26, al vespre a la sala d'actes de Caixa Laietana.

Es repetia d'aquesta manera la situació viscuda en la primera edició dels premis, l'any 1958, en què també es van presentar tres obres i el guardó va quedar desert. L'edició d'enguany empal·lideix en comparació amb la de fa dos anys, en què es van presentar fins a 12 treballs. El president del Jurat, Jordi Nadal, va lamentar la situació. “Serà per la sequera que hem viscut, que s'ha traduït en un nombre d'obres menors”. El president de Caixa Laietana, Jaume Boter de Palau, es va mostrar esperançat de què “com diuen els pescadors, després d'uns anys de repòs venen temps de pesques prodigioses”.

A aquest fet s'hi suma que les obres presentades no tenien el nivell necessari, segons va considerar el jurat, presidit per Nadal i format per Pilar Gonzàlez, Manuel Salicrú, Josep M. Salrach Marés, Joan Sanmartí i Ricard Navarro com a secretari. Nadal va destacar que l'obra guanyadora de l'accèssit és “un treball interessant sobre una figura rellevant de la ciutat”, però va trobar a faltar “un major accent en el context”. L'obra és una biografia del Pare Jacint Feliu, un escolapi nascut a Matarò que va desenvolupar una significativa carrera en el món de la pedagogia i l'enseyament de les matemàtiques, i que va jugar un paper destacadíssim a l'hora d'encaixar la realitat de l'Escola Pia en la societat liberal emergent de mitjans del segle XIX. Prova d'aquesta integració és que els escolapis van escapar de la desamortització de Mendizábal. Després de recollir l'accèssit, Joan Florensa, actual arxiver provincial de l'Escola Pia, que ha publicat diversos estudis sobre l'ensenyament a Catalunya, es va mostrar “conforme” amb el veredicte del jurat. “Quan un es presenta a aquests premis el què vol és guanyar”, va matisar.

El president del jurat es va mostrar força més dur amb les altres dues obres presentades. D'Ilduro va dir que es tractava d'un treball “d'aficionat”, en què hi ha “massa indefinicions i omissions”. De Pompeu Serra i Carbonell, alcalde de Mataró. Un prohom de Mataró i les seves relacions familiars a la ciutat de Mataró i comarca del Maresme (s. XIII-XIX) en va destacar la profusió de dades i el gran treball que hi havia darrere, però va lamentar que “hi hagués tants noms i tants vincles que al final es fa impossible de llegir”.

Els laietans: un estat arcaic
Abans de procedir a l'anunci del premi, el doctor Joan Sanmartí, catedràtic d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona va pronunciar la conferència Els laietans, la Laietania: un poble i un estat de la Ibèria antiga. Sanmartí va afirmar que els laietans “no eren cap tribu, sinó un poble, una ètnia, amb una entitat política articulada a partir de ciutats, amb una complexitat pròpia dels estats arcaics”. Una societat que, segons el catedràtic, va desaparèixer sense deixar pràcticament rastre amb l'arribada dels romans a la península ibèrica, després de la Segona Guerra Púnica.