De Antonio omple l’espai Capgròs amb la seva ambició i confiança

Després de la pausa estival, l’Espai Capgròs reprèn aquest setembre el seu programa d’exposicions mensuals. Ho fa amb el pintor Antonio Gutiérrez, que treballa sota el pseudònim artístic de De Antonio. Es tracta d’un madrileny que porta tres anys vivint a Mataró, ciutat en la qual ha decidit llançar-se a per totes i dedicar els seus esforços a poder viure de l’art. “Vaig demanar una excedència a la feina i em vaig passar tot un any a San Francisco (EEUU), treballant per una galeria d’art”, explica De Antonio. “Llavors ja vaig veure clar que volia viure de la pintura”. Enguany ha deixat definitivament el seu lloc de treball amb l’objectiu de perseguir el seu somni, sense escatimar forces. “Jo viuré de la meva obra. Trigaré més o menys, però tinc molta confiança en mi mateix i sé que ho aconseguiré”, assegura De Antonio, ple d’ambició. El pintor sap que és complicat, però que ho ha d’intentar peti qui peti. “Fa molts anys que ho vull fer, i no em vull morir sense com a mínim provar-ho, perquè sinó seré un mort en vida, tindré sempre una espina clavada al cor”.

La confiança en les seves possibilitats se sustenta en un moment creatiu en el qual De Antonio se sent molt còmode. “Visc un moment molt bonic, perquè soc conscient que tinc la capacitat de fer moltes mes coses, mesclar tècniques i ser més creatiu”, explica el pintor. L’Espai Capgròs serà una bona pedra de toc per mostrar l’evolució de l’artista. Hi presentarà un total de 10 obres centrades en els nus, però amb un format força innovador: cinc d’elles pertanyen a l’any 2007 (es van poder veure en una mostra a l’Espai Hartmann), i les cinc restants, creades enguany, són noves versions de les primeres. Els canvis es fan patents en força elements, com ara en la tècnica i el suport utilitzats, que són d’allò més variats: hi ha obres sobre lona i ferro, amb unes bases metàl·liques, serigrafia, acabades amb oli o acrílic. “Es una tècnica realment mixta”, diu De Antonio. L’ús del ferro com a base “dona sensació de violència, li dona un punt més místic, mes patit, a l’obra”, afirma l’artista, que defineix l’expressionisme i artistes com l’austríac Egon Schiele com una de les seves principals fonts d’inspiració. “El meu estil parteix de la figuració, però s’encamina a l’expressionisme, a trencar la figura”, afirma. “Vaig cap a una forma diferent de tractar el cos, de manera més personal, intentant expressar el què vol dir el meu interior”. Per a De Antonio, la pintura és “anar traient-se pells fins a arribar al moll de l’ós, trobar la pura essència”. Evidentment, però, aquest és “un procés que no s’acaba mai”.

El nu és la clau en l’obra de De Antonio. “A través del cos nu, jo puc mostrar tota la meva creativitat. Com deia Cezanne, ‘amb una poma puc expressar-ho tot’. Jo no soc Cezanne, però el cos em dona unes possibilitats infinites d’expressió”. El cos nu és una gran arma per desfer-se d’elements superflus i arribar a la veritat, una de les grans missions de la majoria d’artistes. “Quan veus el cos nu, aquest no amaga res, veus exactament el que hi ha dins, a nivell orgànic i també mental, gràcies a les expressions, als moviments i als gestos”, destaca el pintor. De Antonio espera fer un gran salt endavant en la representació del nu a través del projecte que té en ment desenvolupar ben aviat: combinar pintura amb videoinstal·lació. “No deixaré mai la pintura, però cal provar noves tendències, noves tecnologies, jugar amb elles. Com a artista, m’hi sento obligat”.

Dijous, dia 28. A 2/4 de 8 de la tarda a l'Espai Capgròs (C/ Sant Benet, 16-18)