Damià Campeny, un artista per anar descobrint

Damià Campeny, encara avui, és un autor desconegut per alguns. L'estudi de la seva obra, que ha estat pionera als darrers segles i el principal esglaó per a l'evolució de l'art al nostre país, és un repte per a nosaltres.

Nasqué a Mataró el dia 12 d'abril del 1771 al carrer d'en Pujol, fill d'un sabater proveïdor dels monjos de la Cartoixa de Montalegre. De caràcter introvertit, aprengué l'ofici del seu pare i ja d'adolescent començà a treballar l'argila fins que mossèn Josep Comín va convèncer el seu pare perquè en Damià es dediqués a l'art. Els treballs de l'altar de la basílica de Santa Maria de Mataró, que duia a terme el barceloní Salvador Gurri, li donaren l'oportunitat de poder iniciar-se com a aprenent.

Més tard, el nostre escultor, a les darreries del segle xviii, aprèn a fer figures de pessebre. En aquest període, possiblement, rep l'encàrrec de fer alguns misteris de Setmana Santa per a la processó de Mataró i és contractat a aquesta ciutat per fer les imatges de Sant Jaume per a l'Antic Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, la de Sant Vicenç de Paül per a la parròquia de Sant Josep i la de Sant Bru de la Cartoixa de Tiana, respectivament.

Va seguir Salvador Gurri fins a Barcelona, el qual, a causa de la seva qualitat, l'acabà envejant fins al punt de fer-lo fora del seu taller. Posteriorment va anar al taller de l'escultor Nicolau Travé, amb Cabanyeres i el pintor Pere Pau Muntanya.

El seu primer període com a artista inclou les darreries del segle xviii. Rep la influència dels seus mestres Travé i Gurri, però el seu barroc es defineix com a poc voladís amb algunes excepcions. Mentre, anirà treballant buscant noves formes, ja amb un aire de transició fins a arribar al 1797, any en què es traslladà a Roma.

Als vint-i-un anys, el 1792 Campeny va ingressar a l'Escola de Belles Arts de la Llotja, on va guanyar tots els premis d'escultura, però tornant a coincidir amb Gurri, el qual, esgrimint el fals pretext que havia fet malbé l'obra d'un company, el féu expulsar de l'Escola de la mateixa manera que l'havia expulsat del seu taller.

Malgrat aquesta expulsió, quan el 1795 es va convocar un concurs per obtenir una borsa de viatge a Roma, Campeny hi participà. Vuit dies abans d'acabar el treball per al concurs, un malintencionat va deformar l'obra que estava fent. Això el va obligar a refer-la. Aleshores, es veieren obligats a concedir-li la borsa en qüestió, encara que era necessària l'aprovació des de Madrid. A causa d'això i tement que en Gurri fes arribar fins a la Cort les seves conxorxes, Campeny, fingí que es traslladava a Madrid quan realment el que va fer és anar-se'n a Mataró i a la Cartoixa de Montalegre demanant hostatge a canvi de tallar-los el Sant Bru.

Es desconeixen els motius pels quals l'artista va tardar dos anys encara a anar a Roma, temps que dedicà a fer obra a Lleida, a Cervera i a Montserrat, i alguns encàrrecs per a Mataró, i obrí també taller a Barcelona. El 1797 se'n va a Roma i allà s'hostatja a casa del pintor i restaurador del Museu del Vaticà, Conti Barsani, i rep classes a l'Acadèmia de Sant Lluc, que l'any 1798 li concedeix la «medalla de primera classe».

Coneix l'escultura antiga als tallers de restauració del Vaticà, lloc on treballà amb gran èxit. El famós Antonio Canova el va admirar, el considerà amic seu i el cridà per fer treballs en conjunt. Freqüentant la lliçó dels antics marbres grecs i romans i compartint el treball amb Canova, es va anar formant el característic estil de l'escultor mataroní, i creà, llavors, les seves obres més reconegudes: Lucrècia Borja i Cleòpatra, i va portar així més tard el neoclacissisme a Barcelona.

Campeny va romandre a Roma fins al 1815. En tornà amb algunes obres fetes de les mitologies grega i romana, obres que li donaran renom com a artista, i rellançaran el nou estil escultòric que defineix el neoclàssic. En tornar fou nomenat professor d'escultura de l'Escola de Belles Arts de la Llotja, lloc d'on abans havia estat expulsat. L'any 1819 n'era el director de la secció escultòrica.

Ferran VII el nomenà escultor de cambra i la Reial Acadèmia de Sant Ferran el féu acadèmic de mèrit i li oferí una càtedra que ell no va acceptar, ja que va preferir quedar-se a Barcelona. El 1825 va firmar un contracte amb la Junta de Comerç segons el qual per 9.000 rals anuals cedia totes les seves obres i es comprometia a fer, cada any, en marbre, un dels esbossos romans i una peça original.

El 1827 era tinent director de l'Escola de Belles Arts i el 1840 renuncià al càrrec. Fou acadèmic de l'Escola Sant Jordi fundada a Barcelona; de l'Escola Sant Lluís, a Saragossa; de l'Escola Sant Carles, de València, i de la barcelonina Escola de les Ciències i les Arts. El 1849, quasi octogenari, la seva salut era delicada i l'any següent es traslladà a Sant Gervasi, a prop de Barcelona. Morí el 7 de juliol de 1855.

Un apunt pessebrístic: Mataró compta amb una gran tradició pessebrística i de figuraires dins de l'art del pessebre des de temps molt antics, i s'hi guarden col·leccions valuoses de figures de pessebre de Ramon Amadeu i altres. Aquests antecedents portaren Campeny a acceptar encàrrecs de figures de pessebre per a diferents famílies de Mataró, de les quals, avui, no tenim notícia i potser han desaparegut. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical