Música als carrers de Mataró

La cultura, un dret bàsic dels ciutadans

Vern Bueno Casas FOTO PORTADA: Música als carrers de Mataró

El procés ‘Mataró Agenda Urbana 2030’ continua amb els debats sobre els reptes estratègics de futur de la ciutat, centrant-se ara en l’àmbit cultural

El procés de reflexió ‘Mataró Agenda Urbana 2030’ continua amb els debats sobre els reptes de futur de la ciutat per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Impulsat per l’Ajuntament de Mataró amb l’objectiu de detectar els punts estratègics i missions de la capital del Maresme a mig i llarg termini, el procés ha comptat amb debats oberts a la ciutadania centrats en temes com la salut més enllà de l’atenció sanitària, els drets i deures, les ciutats intel·ligents o el camí cap a l’estratègia alimentària local de Mataró. I el proper dimarts, dia 28 de juny, serà el torn de la cultura.

El debat sobre cultura tindrà lloc dimarts, 28 de juny, a les 19h al Cafè Nou (La Riera, 123)

El debat tindrà lloc a les 19h al Cafè Nou (La Riera 123) i comptarà amb quatre ponents experts en polítiques i gestió cultural: Xavier Fina, Director d’ICC Consultors i professor de l’ESMUC; Pietat Hernández, Gestora Cultural experta en administració local; Mireia Mascarell, Coordinadora del Districte Cultural de L’Hospitalet; i Ruth García,  Historiadora de l’Art i professora a ENTI-UB. Tots ells analitzaran quines són les polítiques i estratègies en matèria de promoció i accessibilitat de la cultura que s’han d’aplicar a Mataró per assolir un desenvolupament sostenible, que fomenti la igualtat i la inclusió social, i que ajudi a que la ciutat sigui més resilient, connectada i saludable, en la línia dels objectius establerts per l’Agenda 2030.

La cultura és un dret del ciutadà, un fet troncal i transversal que va molt més enllà del simple consum de determinades activitats en temps d’oci, ja que ens explica i representa com a societat, ens ajuda a entendre’ns, és un factor econòmic clau i un dels elements més potents de cohesió social que existeixen.

Els reptes del 2030

L’objectiu del procés ‘Mataró Agenda 2030’ és detectar quins són els nous reptes i projectes transformadors de la ciutat a mig i llarg termini, amb la innovació i l’aprenentatge com a eixos centrals. Els diferents debats i fòrums han de servir per consolidar Mataró com a capital mediterrània de la regió metropolitana de Barcelona, i com un a ciutat inclusiva, amb economia diversificada i esperit emprenedor, capaç d’atreure turisme cultural i esportiu i ser capaç d’oferir noves oportunitats per al creixement de les empreses i per a l’ocupació de la seva gent.

“La cultura entesa només com una forma de consum ens porta a la dissolució de la societat”

Entrevista amb Jordi Pascual, expert en polítiques culturals, que reflexiona sobre el paper de la cultura en el desenvolupament sostenible de les ciutats
 

A l’hora d’analitzar quin és el paper de la cultura en el desenvolupament sostenible de les ciutats, pocs noms amb més autoritat que el de Jordi Pascual. Fundador i coordinador de la Comissió de Cultura de l’organització mundial de Ciutats i Governs Locals Units, i professor de polítiques culturals a la Universitat Oberta de Catalunya, és autor de nombrosos llibres i articles sobre àmbits com els drets culturals de la ciutadania i el paper de la cultura com a vector vital de tota societat.

Quina és per vostè la definició de “cultura”, entesa des del context del desenvolupament urbà?

El nucli dur de les polítiques culturals històricament té a veure amb el patrimoni, la història, la memòria i la creativitat, i es despleguen a nivell urbà en forma d’equipaments (museus, biblioteques, teatres...) i també en esdeveniments de tota mena. Però també cal inscriure la cultura en el context del desenvolupament urbà, i que analitza la seva contribució en molts altres àmbits de la ciutat. Per exemple en la cohesió social quan genera espais compartits i de reflexió comuna, o bé en termes econòmics per la seva capacitat d’atreure turisme i talent, o per la millora de la qualitat de vida, ja que una ciutat amb capacitat d’organitzar esdeveniments culturals atractius és una ciutat on hi ve de gust viure.

teatre al carrer
teatre al carrer

I en el camp del medi ambient i la sostenibilitat, la cultura també hi juga un paper?

El seu rol és, també en aquest àmbit, molt més important del que podríem pensar. La relació depredadora que tenim amb la naturalesa es basa en valors culturals, l’escissió entre humanitat i naturalesa és una construcció cultural que avui està en discussió per entendre si és bona o dolenta per al nostre progrés. Tots els actors culturals estan cridats a participar-hi.

Però sovint la cultura no es veu com un element estructural, sinó com un fet secundari a les nostres vides, prescindible...

    La variable cultural no és un tema secundari. Cal evitar que els poders polítics la vegin només com un instrument per aconseguir altres objectius. L’han de percebre pels seus valors propis. La cultura és estructural, és de primer ordre perquè te a veure directament amb el sentit que donem a les nostres vides. A Catalunya, en les darreres dècades ens ha arribat una certa visió reduccionista i instrumentalista de la cultura, d’origen anglosaxó, que la redueix a una forma de consum, des de la mateixa perspectiva valora les persones tan sols per la quantitat de temps que dediquen a produir. Això no té res a veure amb la visió que tenim en aquest racó de la Mediterrània, on la cultura, les nostres festes i tradicions, s’articulen en base a la relació que tenim amb la naturalesa i amb les nostres vides. Els moments rituals dels solsticis, dels aniversaris, dels moments fundacionals de les nostres comunitats i que ens defineixen com a persones... Evidentment tot això no en té res, d’accessori, és troncal. Les visions de la cultura que van en contra d’això i que ho redueixen al mer consum en temps d’oci ens porten a un precipici, a un panorama de malalties mentals, de greus problemes de cohesió amb els nostres veïns, de dissolució de la societat. Per això és important que hi hagi polítiques culturals fortes.

“L’administarció no pot desatendre la pulsió ciutadana que s’expressa en milers de persones volen fer coses junts, com passa a Mataró amb Les Santes”

I ho són prou, de potents, aquestes polítiques?

A Catalunya jo crec que sí, no em sembla que estiguin malament, a nivell de país i de municipis, si ho compares amb altres llocs del món, com ara l’àmbit anglosaxó, on en massa casos les polítiques culturals s’han reduït a ser un mer suport de les indústries culturals. Aquí anem més enllà d’això; per una banda s’intenta acomplir amb els objectius clàssics com ara el foment de la creativitat, el coneixement crític, la memòria i el patrimoni, i per l’altra s’interlocuta amb altres àmbits com l’educació, el desenvolupament urbà o la cohesió social. Sens dubte que hi ha mancances a nivell d’equipaments i d’inversió pública, hi ha molts elements en els que podríem millorar, però comparativament no estem pas malament. Una enorme part de la vida cultural d’una ciutat passa pel moviment associatiu, per la voluntat de milers de persones de fer coses junts. Ho veiem a Mataró amb Les Santes, o amb col·lectius de teatre amateur... L’administració no pot desatendre aquesta pulsió ciutadana.

Un moment de l'espectacle (l o f) de Cristian i Mario amb l'Aula de Teatre. Foto: Roger B

Espectacle de Cristian i Mario amb l'Aula de Teatre. Foto: Roger B

Què volem dir quan diem que els ciutadans tenen dret a la cultura?

El concepte de drets culturals és molt important. Avui les polítiques culturals han de formular-se des de la perspectiva dels drets humans, del dret de l’individu i de la comunitat a participar de la vida cultural. Això implica un canvi en l’enfocament. L’administració ha de continuar donant suport als professionals de la cultura, però no pot oblidar que el beneficiari de les polítiques culturals és el conjunt dels ciutadans. Cal que els ajuntaments identifiquin quins són els obstacles que impedeixen que tothom pugui participar de la vida cultural de la ciutat.

Sovint la barrera no és tan sols econòmica; hi ha molts actes culturals gratuïts on el públic sempre és el mateix.

Molta gent de la ciutat no assisteix a aquestes convocatòries perquè troba moltes d’aquestes barreres que estem comentant. El lloc on es fa o el llenguatge que s’hi empra no l’interpel·len, o bé els canals a través dels quals es promocionen aquests esdeveniments no li arriben. Les administracions han d’analitzar tots aquests obstacles i mirar d’eliminar-los.

La Cultura forma part dels objectius de l’Agenda 2030 junt amb la millora de la igualtat, la inclusió social, la salut pública o la protecció del medi ambient.

Des del meu punt de vista l’Agenda 2030 és una agenda feble pel que fa la cultura. Cap dels seus 17 objectius hi fa referències, i de les 169 metes que inclou, només quatre hi tenen relació, més implícita que explicita. Això comporta que els actors que treballen en el món de la cultura ho tinguin molt difícil per ser identificats com a elements rellevants en els programes vinculats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Això és un gravíssim error perquè fa que la cultura es percebi com un element accessori i secundari, en lloc de ser estructural.

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive