Crítiques a la Sant Lluc per la severitat en la selecció d’obres d’enguany

L'acte d'ahir dijous, dia 28, a la sala d'actes de Caixa Laietana havia de ser una conferència–col·loqui sobre l'estat actual de les arts plàstiques a Mataró, emmarcat en el 60è aniversari de la Col·lectiva Sant Lluc, però es va acabar convertint en un debat sobre la identitat i els objectius de la Col·lectiva. La presència a la taula de ponents del pintor Carles Soriano, del col·lectiu Els Dimarts del Llimoner (junt amb el president de l'Associació Sant Lluc, Antoni Luís, i els artistes mataronins Albert Alís i Alberto Romero), garantia una mica de polèmica. Soriano era un dels artistes homenatjats a la col·lectiva d'enguany, però va declinar anar a recollir el guardó en protesta per la severitat del jurat d'aquesta edició, que ha deixat fora les obres presentades per diversos artistes veterans i il·lustres de la Col·lectiva.

“Sempre m'he pres la Sant Lluc amb molta il·lusió, preparant obres ex-profeso, però aquest any he patit un sotrac”, va explicar Soriano al prendre el torn de paraula. La seva obra sí ha estat acceptada en l'edició número seixanta de la Col•lectiva, “però aquest any molts amics no han pogut exposar, tot i la dignitat dels seus treballs”, va explicar. Sense concretar noms en cap moment, Soriano va lamentar “la severitat del jurat” i va esmentar que entre els artistes rebutjats pel jurat hi figuren pintors que “han portat la seva obra molts anys” a la Col·lectiva. “Tots coneixem de fa temps la seva obra, el seu art i la seva manera de fer com per tancar-los ara la porta”, va afegir.

Antoni Luís va sortir en defensa del jurat d'aquesta edició, format pel director del Museu Monjo de Vilassar de mar, Paco Rodon, la historiadora de l'art Imma Fontanal, l'artista Ricard Jordà, l'escriptor Josep Puigplà i l'editor i crític d'art Miquel Àngel Faidella, i va lamentar cada any “hi hagi conflictes com aquest” al voltant de la Col·lectiva. Luís va reiterar que la Sant Lluc “està oberta a tothom i és per a tothom” i va criticar les “capelletes” que al seu parer es formen al mon artístic mataroní.

Recuperar l'escola d'arts i oficis
Abans de generar-se tot aquest debat sobre la identitat de la Sant Lluc i la rigorositat del seu jurat, Antoni Luís va pronunciar una llarga conferència en què, sota el títol de Les arts plàstiques a Mataró, va fer un repàs a la situació artística i a la política cultural de la ciutat. Luís va demanar insistentment la recuperació de l'Escola d'Arts i Oficis, que fins la dècada dels 60 va formar a un gran planter d'artistes mataronins, i va criticar la manca d'equipaments i sales d'exposicions que donin sortida a la nova fornada d'artistes de la ciutat. “Els artistes mataronins tenen bona salut, però l'art està malalt”, va assegurar. Així mateix, va lamentar que Can Xalant se centri “tant sols en un sector dels artistes”, ja que el centre inaugurat l'any passat potencia les arts audiovisuals i experimentals per davant d'altres estils i escoles artístiques.