Jordi Merino i Noé

Crisi econòmica, immigració i treball; què se sap?

Aquest més de setembre la Generalitat de Catalunya ha accelerat els tràmits per a tancar l'Acord sobre l'ocupació juvenil de Catalunya 2009-2012. Fa temps que el jovent pateix una gran vulnerabilitat i precarització al mercat de treball. Res de nou. L'Enquesta de Població Activa al segon trimestre de 2009 informa que els joves situats en la franja d'edat de 16 a 24 doblen, amb un 34%, la població aturada a Catalunya. Tenen també una temporalitat laboral per sobre del 47%.

Hi ha però, un altre col·lectiu del que es disposen poques dades per a comprovar les conseqüències economico-socials recents. Cada vegada, però es van publicant estudis i dades per al seu anàlisi que demostren les afirmacions que fa mesos anuncien els sindicats, els serveis de primera atenció d'alguns ajuntaments i diverses entitats socials: l'atur afecta a tots els treballadors/res en general; però són els immigrants els que la pateixen amb major intensitat.

Dades de la Seguretat Social aporten que la població originària del Marroc són els que amb major proporció perden ocupació (molt relacionat amb la crisi de la construcció i els subsectors), i al mateix temps és el col·lectiu que ocupa les posicions laborals més baixes. També s'observa que les dones immigrades, en especial les sud-americanes perden menys ocupació que els homes(ocupades majoritàriament en l'àmbit domèstic, el comerç, l'hostaleria i les empreses de serveis). Les dones immigrades han passat doncs, a ser un factor clau en l'obtenció d'ingressos de la unitat familiar.

A Catalunya i Espanya la crisi econòmica ha adoptat la forma de destrucció d'ocupació, i això s'ha visualitat en l'any 2008 on s'ha doblat la taxa d'atur de la població treballadora. Cal dir, a més, que això no vol dir que les condicions, la dualització. divisió sexual del treball i l'economia submergida hagin desaparegut d'escena.

Amb aquestes dades que es van visualitzant unes grans desigualtats en el mercat de treball, que té connexions, en tant que un factor explicatiu, amb altres dimensions. Comencen també les interpretacions de si s'ha d'actuar o no, de com fer-ho i quines conseqüències comporta tot plegat. El debat està servit.

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive