Corresponsabilitat, ètica i seguretat

Aquestes setmanes s’han succeït una sèrie de fets delictius a Mataró que han generat alarma i reaccions en el context polític i social. Unes consideracions i alguna reflexió, per responsabilitat col·lectiva i en clau de futur (no immediatesa) amb perspectiva integral.

El context d'aquesta crisi ha estat en temps de Covid i ha condicionat les percepcions. Les crisis poden esdevenir oportunitats per capgirar les coses i comporten aprenentatges, però tant pels que treballen pel bé comú i amb mirada llarga com pels que ho fan amb altres interessos. Es fa indispensable la necessitat d’aprofitar-ho des de la perspectiva del bé comú, per canviar allò que ha propiciat que arribéssim aquí o que ha sustentat el sistema accentuant les desigualtats i condicions de vida de les persones. Ara bé, també s’obren oportunitats pels que volen seguir amb situacions de privilegi, perpetuant desigualtats, malmetent el medi ambient, pensant en singular. La història demostra que darrera de les crisis econòmiques i socials, hi hagut un augment de l’extrema dreta i dels populismes, aprofitant indecentment angoixes i pors de la ciutadania, donant receptes fàcils a reptes complexos, males respostes a bones preguntes. En el marc de la democràcia imperfecta que tenim és responsabilitat col·lectiva fer-hi front des de la unitat. Perquè l’alternativa d’aquests grups és autoritarisme i retallada de drets i llibertats. Evitar que juguin amb les nostres emocions, legitimant els seus postulats, per tal de portar-les a l’antítesi del que volem, posar consciència i ètica a tot plegat.

I Mataró? Es fa necessari objectivar la realitat de la seguretat, desgranant-la de les percepcions d’inseguretat (legítimes) i alhora gestionar aquesta realitat amb un paradigma de seguretat humana, no estrictament policial. Malgrat cada vegada més els cossos i forces de seguretat fan tasques preventives, majoritàriament quan actuen es perquè tot l’engranatge del sistema ha fallat. Paral·lelament a la necessària actuació policial de repressió del delicte, cal activar totes les mirades -social, preventiva, infància, protecció, educació- de cara al futur i per tal d’esmenar errors que atempten contra drets fonamentals. El feixisme sorgeix de l’apel·lació de la frustració individual o social. Tots els problemes socials, sanitaris, vitals, educatius s’acaben reduint, identificant un “ells” contra “nosaltres”. “Ells” responsables de treure’ns la feina, de robar, de... Aprofitem la intel·ligència col·lectiva de les que creiem que la deriva del món no és l’adequada o a la propera encara estarem en pitjors circumstàncies.

Algunes propostes, gestió política transversal, treball sota el paradigma del concepte de seguretat humana (de les cures) incloent la seguretat alimentària, la laboral, l’ambiental, totes aquelles que ens fan estar segures i només així garantirem la llibertat. Pensament crític, dissidència, discrepància, desacord com a elements fonamentals de la radicalitat democràtica. I el marc innegociable dels drets humans. Diversitat com a riquesa no com a problema, sense caure en simplismes que defugen de la complexitat de gestionar-la. I apostar per situar la cura al bell centre de tot. La cura individual, social, col·lectiva, política, econòmica, mediambiental. Tenim l'oportunitat, i des del meu parer l’obligació ètica, d’engegar la revolució de les cures, per fer front al consumisme, la competència, l’autoritarisme, la discriminació, la intolerància, el punitisme. I així guanyarem en seguretat.