Condició Humana

Les darreres setmanes hem viscut a Matarò una forta polèmica vers el que s'han anomenat macro prostíbuls. No vull entrar a valorar les actuacions polítiques en aquest afer, però sí que crec que hi ha molta hipocresia (no només politica sinò social). I es que ningú no vol agafar el bou per les banyes quan es parla de la prostitució, que al cap i a la fi es el fet del que parlem. En la meva humild opinió, si és l'ofici més antic del món hauria d'estar regulat com ho estan la resta d'oficis: que es faci evaluació de riscos laborals dels treballadors i treballadores i que els empresaris i l'administració obrin en consequència. Es clar que aixó significa acceptar, amb totes les conseqüencies, la prostitució com un fet habitual, i això no és gens fácil i encara menys políticament correcte.

Però és el que significa la prostitució, el que pensem o creiem que hi ha darrera d'ella, el que ens crea incertesa; la prostitució és a l'imaginari social la marginalitat, les desigualtats, l'immigració, fins i tot l'esclavitut. Quan parlem de prostitució parlem també, i potser és el que ens dona més por, de la sensible condició humana, de la satisfacció de les necessitats més bàsiques, d'allò que com la pròpia prostitució és conegut i negat alhora per tothom: del sexe. Tanmateix també ens parla de soletat, del que busca i del que troba, de qui ofereix i de qui accepta. I sobre tot, parla de dignitat, d'aquells a qui la vida no li ha portat més opcions que viure del seu cos. Les questions morals queden freqüentment relativitzades sino minimitzades no només en aquells que busquen la seva satisfacció personal, sinò també en aquells que han triat, d'alguna manera, una opció de vida. Som el que som potser sovint ens agradaria ser un altre cosa…