Capgròs
El cicle de Músiques Tranquil·les, organitzat per Casa de la Música Popular, s’instal·la aquest cap de setmana a la sala Privat, amb una de les seves propostes més especials. Es tracta de la cantant Conchita, un nom acabat d’aterrar en el panorama musical però que està trepitjant fort a les llistes. De fet, és la proposta més “comercial” de totes les presents al cicle.
La seva web la defineix com a minimalista, tendra i amb un punt naïf, i cita com a influències a Françoise Hardy, Edith Piaf, o noms nacionals com Jorge Drexler o Iván Ferreiro. No ho especifica, però la seva veu, una lletania un pèl afectada recorda especialment la de Nena Daconte, un dels èxits més inesperats dels darrers anys. El seu àlbum de debut, Nada, es va publicar ara fa tot just un any, i conté tretze cançons de temàtica sentimental, en què Conchita no es cansa d’expressar els seus somnis.
El disc ha estat produït per Juan Luis Giménez (Presuntos Implicados) i està format per peces que combinen l’optimisme, com Puede ser (una mescla de rumba i electrònica) i la melancolia, amb cançons com Nada que perder o el single Tres segundos, el tema que l’ha projectat a la fama. Composicions senzilles i directes que viuen el seu punt àlgid en Ahora que, el duet de la cantant amb Antonio Vega, el líder de Nacha Pop. “Intento que les meves lletres siguin senzilles i parlin de situacions que tots hem pogut viure alguna vegada, encara que algunes d’elles no ens agradi recordar-les”, explica la cantant madrilenya, en referència al component agredolç que predomina a les seves cançons.
-
Els inicis de la cantant
Conchita es va iniciar en la composició quan li van regalar una guitarra. Els seus inicis van ser complicats, li va costar prop de dos anys de rodatge a sales madrilenyes com El Buho Real, però les seves maquetes van començar a rodar fins que va arribar a EMI, segell qeu li ha publicat el debut.
Imatge promocional de la cantant madrilenya
Comentaris