Comerç de Mataró: Tot està per fer

Després d’un llarg procés finalment el corte inglés ha signat la compra del terreny i podrà obrir portes la tardor del 2014. Fa molts anys que els governs de la ciutat s’han obstinat a fer venir aquests grans magatzems, és evident que és una oportunitat per Mataró, tindrem més visibilitat i sortirem al mapa. El que no veig tant clar és que sigui una oportunitat pel comerç de Mataró veient el que ha succeït des de la signatura del POEC el 2004. Les associacions de botiguers de Mataró sempre han donat suport a l’arribada, s’ha venut com a una oportunitat de dinamitzar i d’atraure possibles clients cap al centre, allò que molts encara en diuen una locomotora. Després de la signatura del Poec l’any 2004 semblava que tot estava encarrilat, es va arribar a l’acord que els eixos comercials serien compensats i el govern és va comprometre a reformar els mercats de la plaça de Cuba i de la plaça Gran, i adequar els entorns.

El resultat de la reforma del mercat de la plaça de Cuba ja són evidents i malgrat la millora no ha suposat cap gir en la dinàmica comercial, tot plegat per manca d’ànima en el projecte pensant més en tallar la cinta que en un concepte global de mercat i entorn que aportes diferencia i fos singular, les minses 35 places de pàrquing o l’opacitat de l’edifici ja en són un reflex que la finalitat no era atraure clients i consumidors sinó passar pàgina. No ha estat un projecte de ciutat com ho ha estat el corte inglés. La plaça gran segueix allà on era, hi ha un projecte interessant lligat a la restauració que espero trobi els recolzaments necessaris per tirar endavant, aquí pot donar-se la singularitat que no s’ha sabut trobar a la plaça de Cuba; és una oportunitat que ens cal aprofitar en un dels espais més bells de Mataró.

Els entorns i la reorganització dels carrers també estan pendents i la política de pàrquings s’ha deixat en mans del corte inglés. La majoria d’associacions comercials han seguit passivament els esdeveniments i allò que es va prometre ha quedat en no res, la minsa reforma del mercat plaça Cuba, la cessió del pàrquing públic a 50 anys pel corte inglés (promès a les associacions pel govern ) , etc...

Està clar que s’ha cedit en tot a l’arribada d’aquest gran operador, que busca com qualsevol empresa el seu màxim benefici. No tinc clar quina serà la repercussió del corte inglés al comerç de la ciutat, molta gent parla en positiu i n’està esperançat , d’altres ho posem en dubte, sobretot per el dimensionament i el volum de trànsit que pot provocar, però també per la manca de criteri del govern en apostar per projectes atractius i llaminers al reformar el mercat de la plaça de Cuba que haurien suposat per si sols un flux de gent sense haver de deixar-ho tot en mans de la suposada locomotora.

Hi ha d’haver una clara voluntat d’arranjar els entorns i fer-los agradables, de comunicar bé tot l’espai desde la ronda alfons XII cap al centre i desde al mar fins al parc, ( eix cuba-churruca). No és tant sols una qüestió urbanístiques i de costos econòmic sinó també de gestió, hem de tenir clar quin model comercial volem i que hem de prioritzar a l’hora d’ocupar l’espai públic. La imatge del mercat de marxants de dijous és llastimosa , com ho és també l’aspecte de la plaça de Cuba els dissabtes tarda, o alguns trams del cami ral. Això no ho resol el corte inglés sinó la voluntat política de gestionar i direccionar l’espai públic comercial cap a aquelles activitats que portin valor afegit , el que hem fet sempre potser no és el més adequat. Perquè s’ha de donar prioritat a una parada de marxant abans que una terrassa de bar a la plaça de Cuba? Hem de pensar quin aspecte ha de tenir l’espai comercial per ser atractiu no podem només mirar de portes endins.

L’eix churruca- Cuba (anivellament de voreres i arbrat desde l’estació fins a la plaça), la remodelació plaça de les tereses, la reforma de la plaça gran en un espai gastronòmic, la millora dels entorns de la plaça Cuba: les llambordes, les zones blaves, els carregues i descarregues,els containers, la limitació de furgonetes comercials, la reordenació dels mercats de marxants, el pàrquing de lepanto-churruca, el cami ral , etc.... tot plegat pot pal·liar els efectes negatius al comerç de Mataró i generar flux de gent que no tant sols aparqui i compri al corte inglés sinó que trobi un motiu per fer un tomb per la ciutat.

Un munt de feina que no tinc clar estigui feta abans de la tardor del 2014, els esdeveniment desde el 2004 són evidents , som ja en temps de descompte i la confiança està molt minvada.

De moment tot està per fer i potser tot es possible!