Comença el regnat d'en Pellofa

Canvi de règim. A partir d'aquest divendres, Mataró deixarà de ser per uns dies una democràcia per passar a viure sota la monarquia absoluta del vint-i-novè Pellofa. Un monarca absolut, però, diferent dels habituals, amb una ideologia basada en la gresca i la llibertat. La principal novetat del Carnestoltes d'aquest any és l'ampliació dels actes infantils, amb una rua infantil el diumenge al matí amenitzada pels Pepsicolen i jocs infantils a la plaça de l'Ajuntament el dimarts a la tarda.

Entre Dijous Llarder i Dimecres de Cendra, hi ha actes pràcticament cada dia. Com cada any, però, els plats forts es concentraran durant el cap de setmana, amb el pregó de divendres i la gran rua i el ball de dissabte. Dimecres, després de la lectura de les últimes voluntats de Pellofa XXIX, començarà el regnat de la Vella Quaresma.

Una de les grans incògnites és saber de què anirà caracteritzat el rei del Carnestoltes. La incògnita no es revelarà fins el divendres a la nit, però fonts del CCC apunten que les dificultats dels joves per aconseguir una vivenda digna podrien tenir-hi alguna cosa a veure...

Cinc anys de CCC
Amb aquest, ja són cinc els Carnestoltes organitzats pel Comitè de Crisi de Carnestoltes (CCC). Un dels objectius del CCC des que va assumir-ne l'organització l'any 2003 ha estat el de convertir el Carnestoltes en la festa major d'hivern de la ciutat. “El Carnestoltes –explica Joan Sala, membre del CCC- no pot ser una festa major perquè és una festa pagana i les festes majors són religioses, però si que és veritat que a Mataró, a part de Les Santes, no hi ha cap moment durant l'any que la gent pugui sortir al carrer a buscar gent, sense haver quedat, per fer festa”.

Sala fa una valoració positiva de la tasca feta pel CCC en aquests cinc anys: “creiem que s'ha pogut semiconsolidar el model de festa de Carnestoltes que tenim ara. Encara que l'any que ve no hi hagués CCC, l'Ajuntament hauria de garantir com a mínim la rua, l'enterrament i la figura d'en Pellofa”.

El CCC, però, ha topat amb algunes dificultats en l'organització de la festa. En primer lloc, econòmiques: “treballem amb un pressupost minso i a més la majoria de les empreses tampoc són gaire receptives si se'ls demana col·laboració”. I, en segon lloc, d'ajuda per part de la ciutat. Sala se'n lamenta, bàsicament, a nivell organitzatiu. “La resposta com a públic és impecable, segons la policia a la rua de l'any passat van venir 20.000 persones”, diu. Però la feina de preparació de la festa amb prou feines es limita als membres del col·lectiu. “Des de la tardor hem contactat amb diverses entitats juvenils i associacions de la ciutat per veure si si volien involucrar-se també en l'organització del Carnestoltes, però no ens n'hem sortit amb ningú”.