Comadira mostra la influència pictòrica que té la seva pròpia poesia

La pintura i la poesia tenen en comú que els seus creadors fan servir la matèria prima –els pigments o el llenguatge- per crear una forma. I aquesta forma intencionada no pot sorgir d’una “simple disposició” del llenguatge sinó d’una “intenció”. Així és com ho entén el poeta i pintor Narcís Comadira, que dijous, dia 12, va reflexionar sobre els relacions entre aquestes dues disciplines en una xerrada a la casa Coll i Regàs organitzada per Òmnium Cultural. Comadira es va recolzar en les seves pròpies poesies per exemplificar com a través de la paraula es pot intentar crear un efecte pictòric, descriure un quadre o definir un pintor. El poeta i pintor va recitar alguns dels seus poemes referits a pintors com Morandi, Balthus, Tàpies o Zurbarán, per tal de demostrar com la pintura influeix en la poesia. Comadira va cloure amb un poema de Carner que, en el camí invers, intenta crear un efecte pictòria a través de l’ús de la paraula.