Catàstrofe ordenada

Una producció aparentment adreçada per a nens disfressada de realisme pur i dur. Així es podria definir ‘Katastrophe’, l’obra que va posar punt i final el passat dissabte al nou cicle Sortim de Nit celebrat a Can Gassol. Com el seu nom indica, l’espectacle coproduït per la companya L’Agrupación Señor Serrano gira al voltant del tema dramàtic de les catàstrofes, ja siguin d’origen natural o produïdes pel propi ésser humà. Amb el joc escènic de les llaminadures d’ossets, ‘Katastrophe’ repassa a grans trets l’evolució de la civilització humana assenyalant les diferents barbàries a les que s’ha hagut de sobreposar. Les marees negres, els terratrèmols, o les erupcions volcàniques són algunes de les tragèdies que enfonsen la vida dels ossets desfent tota base d’estabilitat. Però són pitjors que les catàstrofes humanes? Les diferents tècniques videogràfiques ajuden a destacar la crueltat que ha marcat la història més recent, des de l’extermini nazi fins als atemptats de l’Onze de Setembre, seguint per diferents guerres o cataclismes nuclears. Totes elles produïdes directament per l’home.

En total, quatre performers són els encarregats de fer el muntatge interactiu que barreja el teatre físic, la dansa, el videoart i la tecnologia. Amb tot això, la companyia L’Agrupación Serrano aconsegueix fer del vídeo un mitjà de comunicació que pren protagonisme durant tota l’obra, un canal que transmet un llenguatge visual clar i contundent, sense contemplacions. D’altra banda, la química juga un paper important esdevenint un recurs constant per simbolitzar a escala petita les catàstrofes ja esmentades. És en aquesta microescala on entren onze maquetes i més de cent ossets de goma que conformen la faula subversiva que s’evoca constantment. D’altra banda, les idees del caos i la destrucció són eines recurrents per transmetre una crítica mordaç de les adversitats humanes. Les imatges de George Bush, Vladimir Putin, Muamar El Gadafi o, Adolf Hitler, satiritzen la perversitat del poder i les conseqüències que poden sorgir en el mal ús del mateix. És aquí quan un format més còmic fa acte de presència.

La crítica a les grans marques com Colgate o Heineken apareix de manera puntual. Tot això amb una sonorització adient per cada escena i una combinació d’elements tècnics que aconsegueix que aflorin inquietuds en l’espectador. ‘Katastrophe’, en la seva construcció, pot recordar la idea de caos que tant aferrissadament intenta transmetre. Un caos que, no obstant això, és percep ordenat i controlat en tot moment durant l’obra.