‘Catalunya és una potència mundial en el circ, som com el Barça’

Del 26 de desembre al 4 de gener el popular pallasso Tortell Poltrona serà un mataroní més, vivint i treballant a la capital del Maresme. No li ve de nou, ja que a l’escola Anxaneta hi va fer de mestre al llarg de tres anys abans de posar-se el nas vermell, i a la ciutat hi conserva bons amics. Per això no és casualitat que ja hagin estat diverses les èpoques nadalenques que la carpa del Circ Cric ha estat aparcada al parc Central. Enguany hi presenta ‘Els racons de la memòria’.

És el seu espectacle més personal.
Sí, ve a ser una antologia de números que he anat fent, com a celebració dels 35 anys de pallasso, tot i que ja fa temps que rodem i ara ja celebro els 37... Mataró i Sabadell seran les dues darreres ciutats en què el representarem. A ‘Els racons de la memòria’ no hi ha acròbates ni trapezis, només pallassos, mossos de pista i la banda de músics en directe. Pensava que era un bon moment per fer-ho, als meus 56 anys em sento en forma però veient que algunes coses potser ja no les podré fer quan en tingui 60.

Vol dir que ha pensat en retirar-se?
No! Els pallassos no ens retirem mai.

Després de fer alguns números centenars o milers de vegades, encara té ganes de seguir-los interpretant, doncs?
És que la relació amb el públic que et dóna el circ és molt intensa, difícil d’explicar. Veure les cares de la gent com s’emociona, com riu, com plora... El que m’entusiasma de l’ésser humà és que som capaços de gestionar i d’expressar les emocions, que són les que ens fan viure i donen sentit a la vida. El nostre sentit de la vida no és fer diners, sinó emocionar-nos, i les emocions no es compren amb diners. I això des del centre de la pista es veu, es percep.

Ha canviat molt el món del circ, en aquestes tres dècades?
Està en evolució constant. A nivell legislatiu seguim tenint moltes mancances, tot i que estem millor que fa un temps, però ho podríem estar molt més. Catalunya és una potència mundial en el circ, som el Barça del circ, amb les companyies més conegudes arreu que vénen aquí a fitxar gent, reconeixements internacionals a artistes com la Pepa Plana o en Manel Rosés, però en canvi del pressupost de Cultura només un 0,7% va a parar al circ. Un percentatge molt solidari...

I la crisi també s’hi deu notar.
El circ està permanentment en crisi, però sí, aquests últims temps també es nota més, ja que és un tipus d’espectacle al que hi acudeixen famílies senceres i per tant l’habitual és adquirir més de dues entrades, amb la despesa econòmica que comporta. Els darrers anys hem mantingut preus, però no es poden abaratir més perquè muntar i desmuntar tot el material i anar amunt i avall té el seu cost, el circ és un muntatge complex.

Sembla que hi ha un boom entre molts joves pel circ, a Mataró n’hi ha exemples. Però si vostè diu que el circ està permanentment en crisi...
Penso que deu ser més difícil ser funcionari, o treballar a les caixes i els bancs. Trobo molt més interessant una persona que escombra el carrer que no qui es passa el dia darrera l’ordinador. El que escombra el carrer fa una funció que s’entén. Evidentment en el món del circ no tot són flors i violes, però als joves els hi dic: ‘Apa, som-hi! Endavant, que és divertit!’.

Vostè sempre molt crític amb alguns aspectes de per on va la societat. A vegades se sent predicant en el desert?
No trobo persones que pensin el contrari que jo, però una altra cosa és que acabin actuant d’una altra manera perquè no els queda altre remei. Quanta gent ha venut la seva vida per una hipoteca? És brutal. Tota aquesta crisi ve per persones que estan especulant amb l’interès del deute, doncs que els posin a la presó! El discurs a totes les escoles és com el que faig jo, però després no sé què passa a la universitat que la gent es transforma, i alguns abans. El pallasso natural és el que reflecteix les emocions sense vergonya, això és el que fan els nens. Però arriba un punt que controlem les nostres emocions, i arriba la perversió fins a tal punt que s’és capaç d’enganyar la persona que més estimes. És la mort del pallasso, l’adulteri, fer-se adult.

El circ és un bon lloc des d’on fer denúncia o protesta?
Els pallassos, i el circ, sempre hem estat crítics, ja per començar som crítics amb l’equilibri i amb la gravetat, no estem d’acord amb la llei de la gravetat! I funcionem perseguint el somni, que encara que pugui semblar utòpic, com deia aquell, ens serveix per caminar.