Cataloguen com a bé d’interès local l’obrador de gerrer de la Muralla

El ple de l’ajuntament va aprovar el passat dijous, dia 13, amb la única abstenció del PP, l’aprovació inicial de la modificació del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic per tal d’incloure l’obrador de gerrer descobert en el carrer Argentona. L’obrador, que es va descobrir mentre es realitzaven unes excavacions arqueològiques en el solar que fa cantonada amb la Muralla de la Presó, de titularitat privada, serà ara inclòs al catàleg com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Amb aquesta catalogació es vol mantenir i protegir un element arqueològic que permet explicar "in situ" el procés industrial de fabricació i cocció de ceràmica al Mataró de finals del segle XVIII.

Els treballs arqueològics van posar al descobert traços de l’antiga muralla que tancava la ciutat al segle XVI. A més, al centre del solar, on ja hi havia un antic repartidor d’aigües del segle XIX que s’ha conservat, van aparèixer també restes d'una terrisseria o obrador de gerrer que va ser utilitzat durant els darrers anys del segle XVIII i el primer quart del segle XIX. En concret es conserven restes de dos forns, dels quals destaca un per la seva grandària i bon estat de conservació. Aquest forn té una estructura semisubterrània, del tipus de cambres múltiples, i conserva intactes espais i parts estructurals com la cambra de foc, la graella inferior, espais d'alimentació i part de la cambra de cocció. En aquest espais s’hi fabricava terrissa popular domèstica, especialment vaixella de taula. A banda del forn es van trobar estris i elements de treball de terrisser com caixes per enfornar plats, falques, motlles de guix dels quals alguns encara conserven el plat en cru abans de la cocció.

Els responsables municipals de la intervenció arqueològica han pogut, posteriorment, identificar el possible propietari de l’obrador gerrer. Es tracta de Jaume Catarineu del qual només es coneix que va morir l'any 1823, fet que ocasionà la finalització sobtada de l'activitat artesanal i fins i tot l'abandonament de la terrisseria. Aquest fet podria explicar el bon estat de conservació dels forns i la troballa dels materials i eines de treball. La documentació de l'època mostra la importància de l'elaboració de terrissa a Mataró, al llarg del segle XIX, com activitat pre-industrial. En aquest període, Mataró comptava amb 15 obradors de gerrer, alguns dels quals exportaven els seus productes. La terrisseria localitzada en el subsòl dels immobles del carrer d'Argentona, cantonada amb la Muralla de la Presó, és la primera de la qual s'han trobat restes materials.

L’abstenció del PP
El grup municipal popular es va abstenir en la votació d’aquest punt per la "mala gestió" en el procés de catalogació. "Han tardat nou mesos, si la troballa era tan important perquè s’ha trigat tant", va dir el portaveu popular Pau Mojedano, que també va lamentar les molèsties que s’ocasiona ara als propietaris del solar. Mojedano va posar aquest cas com a exemple de la "forma diferent com l’administració tracta els ciutadans", en referència al procés que s’ha seguit en l’afer de Can Fàbregas. L’alcalde, Joan Antoni Baron, va explicar en la roda de premsa posterior al ple, divendres dia 14, que ara caldrà compensar els propietaris del solar, ja que la conservació del forn els impedirà construir l’aparcament subterrani que tenien previst.