Tots sabem que les Santes comencen amb la presentació del cartell que enguany porta la signatura de l'Albert Alís. Un cartell esperat i desitjat i que generalment provoca la que és l'única polèmica que en relació a l'art s'estableix de manera general en la ciutat, un fet però que no succeirà enguany ja que el bon fer de l'artista està aconseguit l'aquiescència de l'aplaudiment de santeros, ciutadans en general i món artístic en particular.
Albert Alís, artista de reconeguda volada i a qui la ciutat no havia tingut mai en consideració ha apostat per la puresa artística , conceptual i de continguts, per fer un cartell que disposés de les suficients consideracions com per poder ser acceptat per una gran majoria, i tot això sense renunciar ni el més mínim al seu concepte artístic personal.
Convençut de que la gràcia del cartell de Santes està en aquesta peculiaritat, - cada cop més imitada per altres ciutats-, de ser un cartell d'artista , ha establert la seva realització d'igual manera que si hagués hagut de plasmar un llenç fent trasllat de la seva sapiència artística. Ha estructurat aquests espais buits en els que els personatges apareixen mig amagats com si també fossin espectadors de l'obra, per centrar , física i potencialment a la figura protagonista , amb aquest drac i el seu foc que s'escampa per arreu, amb aquest espurneig convertit tipografia, escenificant una estructura de moviment , força i passió que comunica perfectament amb el públic a qui va dirigit.
Però també Alís ha estat molt intel·ligent en entendre que es tracta d'un cartell i per tant li cal un complement comunicatiu que no el converteixi en esser mort en dipositar-se sobre qualsevol suport. L'afinat de la banda cromàtica, el toc personalista i ciutadà de la imatge reproduïda , el gest i el ritme que genera la composició, el converteix en un cartell ben establert en el comunicatiu i ben realitzat en el plàstic.
Un cartell que penso portava ja l'artista in mente de fa temps, potser no en el sentit estricte de cartell de Santes , però si que encaixa perfectament amb una sèrie d'obres que realitzà l'artista fa ja uns anys i que presentà a l'espai capgròs en que es tractava de postals de diferents indrets però en les que la imatge icònica de la ciutat era substituïda per un altre indret menys identificatiu, i tot amb l'afegitó tipogràfic corresponent. Llavors li vaig preguntar , i Mataró?. La tinc al cap, va ser la seva resposta. Ara la he trobat amb aquest cartell.
Cartell doncs ,d'artista i fet per un gran artista. Amb aquests vímets l'èxit és segur. Cartell potent, cridaner, amb feeling comunicatiu però mantenint els criteris creatius de qui el signa. Representatiu però generalista, dens però lliure. La seva mirada és una bona convidada per a la Festa Major.
Un cartell que a bon segur formarà part d'aquells pocs reconeguts per a tothom i presents a l'imaginari . Un bon cartell que mereix tot aplaudiment i al que posats a buscar algun però ens haurem de deturar en la tipografia etern mal endèmic dels artistes quan entren en aquest camp.
Sigui com sigui un bon cartell que cal aplaudir i del que en cal gaudir i molt. Felicitats Albert.
Comentaris