J. Vives

Capitani traça l'evolució del gravat a través de quatre versions del Quixot

L'artista argentí afincat a Mataró va comparar les obres de Doré, Dalí, Ponç i Saura amb la seva pròpia sèrie de gravats sobre la obra de Cervantes

Doré, Dalí, Ponç, Saura. Quatre artistes ben diferents que han donat la seva personal visió sobre el Don Quixot, de Cervantes. L'artista argentí afincat a Mataró Raúl Capitani va fer un repàs, el passat divendres dia 22, a la obra d'aquests artistes que han il·lustrat, en diferents moments de la història, la novel·la més important de la literatura castellana. La conferència, organitzada per l'Associació Sant Lluc per l'Art, es va celebrar en motiu de la presentació del joc de Cartes del Quixot il·lustrat per Antoni Luis i que l'entitat mataronina ha editat en motiu de la celebració del 400 aniversari d'aquesta obra.

Davant una seixantena de persones –entre les quals el mexicà Mario Flores, ex pres del corredor de la mort- Capitani es va centrar en quatre artistes que havien il·lustrat el Quixot a través de la tècnica del gravat. Per això, Capitani va iniciar la seva xerrada explicant l'evolució d'aquesta tècnica que tant coneix, des dels gravats fets amb planxa de fusta que va fer Gustave Doré al segle XIX fins els gravats en planxa de metall dels artistes del segle XX.

Capitani va explicar com Doré i el seu col·laborador Pisano havien aconseguir depurar la tècnica del gravat en fusta inventant el gravat de línia blanca. El conferenciant va comparar també la obra de Doré amb un contemporani seu, Daumier. Amb l'inici del segle XX i l'esclat de les avantguardes es transforma el gravat, ja que els nous artistes hi introdueixen el color i la textura. De les avantguardes, Capitani va destacar els gravats sobre el Quixot que van fer Dalí i Joan Ponç

L'artista va parlar també d'Antonio Saura, que per il·lustrar la novel·la de Cervantes –en una edició especial de Cïrculo de Lectores- va recórrer els escenaris reals on té lloc la novel·la i posteriorment es va recluir per tal de fer aflorar la seva visió de la obra. “Saura es va tancar i va abocar el seu jo personal”, va explicar Capitani. “Aixi van sorgir uns gravats molt expressius, però presos de la personalitat de l'artista. Els seus gravats no tenen l'humilitat dels artistes primitius”, va reflexionar.

Projecció de diapositives
Capitani va acompanyar la seva xerrada amb la projecció de diapositives amb les obres de Doré, Joan Ponç, Saura i també alguns dels 500 gravats que ell mateix va realitzar per una edició del Quixot que finalment no es va arribar a publicar. Segons va confessar, en la seva sèrie del Quixot va intentar ser fidel “a la tradició dels il·lustradors” com ara Doré. Per a Capitani, els gravats que aquest il·lustrador francès va fer del Quixot són els que més estretament van lligats a la obra de Cervantes.

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive