Cantar la canya

Arran de la inauguració, l'enrenou i el potencial propagandístic sobre l'Escola Municipal de Música (EMM), se m'acut amb certa ironia utilitzar del refranyer català de Joan Amades per fer algunes consideracions. Només començar el nou curs, s'han produït certes discrepàncies (“endevina qui t'ha tocat”).

Sembla que els IES i els CEIP implicats no disposen dels instruments necessaris i “es troben en un tripijoc”; és més, no tenen instruments per llogar als estudiants, tal com s'havia dit. “Amunt i crits”, perquè sembla que el pressupost de qui “remena les cireres”, l'Ajuntament de la nostra ciutat, “està pelat”. I, per acabar-ho d'adobar, alguns alumnes no tindran accés a l'instrument desitjat (“Ànsia, Manela”); per tant, s'hauran de conformar “caixa o faixa” amb qui decideix i a qui li pertoca “tallar el bacallà”.

No és estrany que de les altes esferes no li vulguin “posar el cascavell al gat”, ja que el consistori “no està per cançons”, ara que ha comprat un producte (que ha fracassat en altres indrets de Catalunya) original de Veneçuela per treure els molestos anomenats nens del carrer. El mal producte els l'ha venut un bon venedor, i com a idea subliminal han d'“amagar la corda a casa del penjat”. Veurem què passarà quan comencin a fer els grups (pot “semblar can Seixanta”), i quan l'alumne hagi de tocar un instrument no desitjat serà com “fer embuts”. A més a més, els pares hauran de “demanar quart i ajuda”, perquè, o accepten, o ja poden “tocar el dos”, que això és públic, de manera que el nano “ja cal que es calci”. ¿No vols les tres bes: bo, bonic i barat? Doncs apa, que “després dels trons, ve la pluja”.

Vuit-cents alumnes és un bon començament per “fer l'arquet” als particulars que paguem impostos i despeses de tota mena. Però no cal “perdre la xaveta”: amb el temps es podran tornar a “posar els punts damunt de les is”, que la gent no vol “ésser un liró”.

Si abans de fer tot aquest enrenou s'hagués parlat amb els músics, els professionals i les escoles privades, potser a l'Ajuntament “un altre gall li cantaria”, perquè tot això al cap i a la fi amb el temps pot “fer figa”.