Cal un revulsiu

El CE Mataró porta set jornades de lliga. En aquestes encara no ha sumat cap victòria, i només ha recollit tres empats en 21 punts en joc. Un bagatge molt pobre. Però malgrat això, resulta que una sola victòria faria sortir de la zona de descens als mataronins. Demostració evident de la igualtat -igualtat a pocs recursos, s'entén- a la zona baixa de la Primera Catalana. Per tant, malgrat haver tirat per la borda dos mesos de competició, i malgrat estar gairebé igual que abans de començar la lliga, el CE Mataró té opcions reals de respirar amb poca cosa. La plantilla no va sobrada de qualitat, però a ganes i empenta no els guanya ningú. Inclús a vegades van més del que haurien. Per tant, hi ha material per aconseguir, al menys, lluitar per guanyar rivals directes i donar emoció a la salvació o no salvació. I per fer-ho calen revulsius. No hi ha possibilitat d'incorporar grans estrelles. De fet, no hi ha ni l'opció d'incorporar amb alguna garantia, simplement. Cal, per tant, apuntar a la banqueta. Des d'allà no s'han fet les coses bé. Desgavell tàctic, jugadors que no han ocupat les seves posicions naturals i nul·la lectura del desenvolupament dels partits. Un seriós toc d'atenció per fer viratge total a la situació (no pot ser que els resultats no arribin i segueixin jugant els mateixos onze jugadors) o canvi d'aires. Tot i que tampoc està clar que hi hagi molt on escollir amb la temporada començada. Però ara encara s'està a temps.