Cal un canvi urgent

Any marcat per la contradicció que significa l’inaugurar més obres que mai i, en canvi, topar-se amb la realitat de que no hi ha diners per mantenir-ho perquè no s’han fet plans de viabilitat previs. Estem parlant del TCM o de la Nau Minguell, p.e.

Estem al límit de les finances municipals i ens caldrà un canvi radical. Ser molt més eficients i productius en els serveis que es presten per tal de redreçar aquesta situació. Costarà anys i molt d’esforç, començant per la reducció de l’estructura política del govern.

La delicada situació que viuen moltes persones a casa nostra, amb gairebé un 20% d’atur, ens ha d’enfocar prioritàriament a buscar les fórmules per a generar la confiança suficient de qui ens pot treure d’aquesta crisi: empresaris i treballadors. Per fer-ho ens cal una administració que elimini el màxim de burocràcia, que es faci còmplice de qui arrisca creant o ampliant un negoci, que ajudi a fer, que s’oblidi de l’intervencionisme, que escolti més que no pas imposi i aquesta, malauradament, no és la percepció del tripartit local que, amb les seves actuacions ha anat generant desconfiança creixent. Actuacions com donar una llicència (amb frau de llei i per això l’hem portat al contenciós) per a la instal·lació a la Ciutat d’un macro-prostíbul amb un aforament de 1200 persones, n’és un exemple.

A Tarragona van començar a parlar amb El Corte Inglés al mateix temps que a nosaltres i ja l’han inaugurat. Si el govern ens hagués fet cas, avui, també el tindríem nosaltres i, en canvi, tenim a l’Alcalde i al Regidor d’Urbanisme imputats pel fiscal i el tema empantanegat. Tant de bo el jutge “piti falta fora de l’àrea” i el tema vagi endavant perquè no suportaríem perdre aquesta oportunitat.

Mataró necessita un canvi urgent, com el que s’ha produït a la Generalitat, que retorni la il·lusió i la esperança a tothom.