Capgròs
Cada cop son més els experts en comerç interior que reclamen el desenvolupament d’un nou model de gestió per a les àrees comercials urbanes basat en la cooperació público-privada. En aquest sentit, ja fa anys que, a Catalunya, es venen analitzant models i experiències internacionals i fruit d’aquest procés, s’ha començat a plantejar bases per al desenvolupament de propostes encaminades a un nou model de gestió adaptat a les característiques de la nostra legislació.
Recentment, representants de l’Asociación Española para la Gerencia de los Centros Urbanos (AGECU), han participat al "Encuentro Nacional Presente y Futuro de los centros comerciales urbanos", trobada organitzada pel Consejo Superior de Cámaras de Comercio de España i el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio. Les dades aportades per AGECU posen de relleu que a l’estat espanyol hi ha prop de 300 centres comercials urbans o sigui, zones o conglomerats de carrers comercials en trama urbana que, configurant-se generalment com a una fórmula viable per a que el comerç millori la seva capacitat de competir, tot i així no resolen alguns aspectes clau doncs, de fet son moltes les experiències que es troben en greus dificultats per seguir avançant.
Entre els principals problemes detectats destaquen: l’absència d’un marc legal que possibiliti i garanteixi la cooperació i participació de tots els sectors i agents econòmics de la zona; un marc de finançament basat en el voluntarisme, insuficient i massa depenent de les aportacions públiques; unes estructures de gestió centrades en el dia a dia i amb escassa o nul·la capacitat per a plantejar projectes estratègics i, un insuficient nivell de representativitat, atès al baix nivell d’associacionisme empresarial del nostre país. Als problemes plantejats, si afegeix la minva de les subvencions públiques, com a conseqüència dels actuals problemes de finançament de les administracions locals i autonòmiques.
Per tot plegat, els esmentats experts propugnen un nou model de gestió que haurà de recolzar-se en una sistemàtica tendent a l’autofinançament, degut com ja s’ha dit, a l’actual precarietat de les finances autonòmiques i locals; un plantejament d’iniciatives basades en una visió estratègica comuna que involucri el que és públic i el privat. Així, les empreses han de jugar un paper més actiu en la millora de l’entorn dels seus negocis, com a font de millora competitiva. Per la seva part, el sector públic ha de ser capaç d’orientar aquests projectes vers l’interès públic i el bé comú; el desenvolupament de figures de gestió amb models de finançament privats no ha de suposar una substitució dels serveis públics; les figures organitzatives sobre les que es suporti la gestió hauran de ser flexibles per tal de poder ser adaptades a les característiques específiques de cada realitat social i econòmica.
AGECU defensa la imperiosa necessitat d’implicar tots els agents públics i privats i generar un marc legal, l’oportunitat de treballar en xarxa, de potenciar el comerç autòcton com a element de diferenciació de les ciutats, així com la necessitat de fer visible i de posar en valor la gestió professional de les àrees comercials urbanes que estan contribuint d’una forma més que notable a la millora de l’atractiu dels nostres centres urbans.
Després d’una llarga interrupció d’aquest procés endegat ja fa uns anys a Catalunya, ara prenent el relleu a una idea gestada a casa nostra, sembla que a la resta de l’estat espanyol se li està donant una forta embranzida. Per això, hom creu que és el moment per a generar un ampli debat que condueixi d’una vegada per totes a la creació d’un marc de treball que permeti la implicació de tots els agents i superi la voluntarietat dels actuals models.
Comentaris