El terme anglès big band significa literalment “gran banda”. Es refereix a una agrupació musical pròpia de la música de jazz que es va popularitzar en l’època daurada del swing, entre els anys 1930-1940.
La típica big band la integren una quinzena de músics i generalment inclou saxos, trombons, trompetes i una secció rítmica formada, per exemple, per piano, contrabaix i bateria. En destaquen els aspectes rítmics i la improvisació dels solistes; bona prova d’això la van donar les bandes de Count Basie i Duke Elligton.
Aquestes formacions musicals han arribat a l’actualitat programades per clubs i festivals. A Catalunya en són mostres el Festival de Jazz de Terrassa, de Barcelona o de Tarragona.
Aconseguir formar aquest tipus de bandes no és gens fàcil, precisament pel nombre i la qualitat dels músics que puguin arribar a obtenir uns resultats acceptables davant l’audiència. En aquest punt voldria ressaltar la tasca, l’esforç i la tenacitat de la Big Band Jazz del Maresme per fer possible aquesta aposta engrescadora, que ja fa uns cinc anys que es va crear. Les despeses són compartides pels seus membres, i el fons comú fruit de les seves actuacions en fa possible la continuïtat –això, i una bona dosi d’il·lusió i ganes de superació.
La formen disset músics: quatre trompetes, quatre trombons, cinc saxofons, piano, guitarra, baix i bateria, amb la qual xifra superen el clàssic quinze habitual. Disposa d’un repertori eclèctic, amb temes estàndard del jazz tradicional dins de l’era del swing, el be bop o el latin, i una gamma d’improvisacions que, com diu el meu amic Lluís Murillas, mai no s’improvisen, sinó que són producte del treball i l’estudi continuats.
La bona acollida que ha tingut per part de certàmens, festivals i públic en general ha fet possible la gravació del seu primer CD, enregistrat abans de l’estiu. Es tracta d’una magnífica mostra dels resultats obtinguts per aquest grup, que podem anomenar la nostra Big Band Jazz del Maresme.
Comentaris