Capgròs
El vilassarenc Benet Oliva ha sigut proclamat aquesta nit com a guanyador de l'edició número 46 del prestigiós Premi Iluro en l'acte que, com és tradició, ha tingut lloc a la sala d'actes de Caixa Laietana concentrant bona part dels historiadors i simpatitzants de la història de Mataró. Oliva s'ha fet amb el premi, de 8.200 euros, amb un treball titulat Una microhistòria sobre les comunitats locals, el règim senyorial i la Contrareforma a la Catalunya del 1600 que el president del jurat del premi, el doctor Jordi Nadal, ha assegurat que "honorarà el premi Iluro" d'ara en endavant. "És un treball excel·lent, que hauria pogut publicar la millor editorial del país, i que introdueix el concepte molt actual a Europa de la microhistòria, és a dir parlar de la història de les persones de carn i ossos", ha explicat. Oliva ja havia estat guardonat amb el Premi Iluro en dues altres ocasions.
El jurat, però, degut a l'altíssima qualitat dels treballs presentats ha decidit atorgar l'accèssit de 5.000 euros al treball de l'historiador mataroní Joan Giménez La gestió del quotidià a la Catalunya Moderna. Universitat i parròquia a Mataró, 1580-1700. Nadal ha parlat del treball com una obra "quasi excepcional, molt planer en el llenguatge i explicat divinament". Per Giménez, que va guanyar l'any 2000 el Premi Iluro, aquest era el seu segon accèssit al certamen.
Examen en detall de cada obra
Els set treballs restants, més que en les darreres ocasions, han sigut comentats extensament per Nadal, que no s'ha estat d'anar amanint d'opinions personals les seves consideracions. Així, de Entre la vinya i el comerç. Els orígens de l'expansió econòmica del Maresme a l'era moderna, el doctor ha dit que era "un treball de pes, amb molta feina feta, però que parla d'un tema ja cobert en el cas de Mataró i té problemes en l'escriptura"; respecte El Santuari de la Mare de Déu dels Socors, del Corredor ha elogiat el treball però ha apuntat que "el tema no donava per molt"; pel que fa a Vida i obra de Francesc Rossetti (Mataró, 1892 - Malgrat, 1978). Retrat d'un poeta ha assegurat que era un treball "curiós"; de El Grupo Escolar "José Monserrat" (Mataró, 1962-1975). Vivencias de un maestro ha dit que tenia "la virtut i el defecte de ser massa personal", en relació a La Guerra Civil a Mataró, 1936-1939 ha apuntat que algunes de les coses que s'hi diuen ja han estat publicades i altres no estan prou ben referenciades; pel que fa a El Ball de Plaça a la Costa de Llevant. Aproximació a la dansa popular històrica ha dit que era un treball "molt estimable i molt treballat però amb problemes metodològics" i en relació a Antoni Comas. El doll estroncat. Semblança literària i humana ha comentat que era un estudi fet "massa depressa". En fer aquesta darrera consideració, Nadal, quasi sense adonar-se'n, ha impartit una veritable miniconferència sobre la personalitat de Comas, al qual va conèixer amb profunditat als anys quaranta i cinquanta.
La lliçó de l'acte acadèmic l'ha dictat Xavier Barral, doctor en història de l'art i arqueologia per la Universitat de Sorbona de París i que, actualment, és catedràtic d'Història de l'Art i Arqueologia a la Universitat de Rennes. Barral ha destacat la importància de Puig i Cadalfalch com a historiador de l'art, més enllà dels perfils d'arquitecte i polític que habitualment són més citats: "Va ser un dels catalans més importants de finals del segle XIX i principis del XX i li devem els premis estudis sobre l'art romànic català", ha comentat. Per Barral, Puig i Cadafalch va contribuir a salvar el "retard històric" que portava Catalunya respecte Europa i pel qual a casa nostra no hi havia cap interès llavors per l'art medieval.
En el tram final, el president de Caixa Laietana, Jaume Boter de Palau, ha anunciat que demà ja es podrà trobar a les llibreries l'obra l'obra guardonada l'any passat, La Baronia Desbosch del Maresme. Una jurisdicció feudal en l'edat moderna, de la historiadora Maria Assumpció Zapata. Boter de Palau ha reflexionat en veu alta sobre l'altíssima qualitat dels treballs presentats i ha arribat a insinuar que potser a partir d'ara s'hauria de donar més d'un premi anualment: "Potser caldria plantejar-ho diferent", ha apuntat obrint la porta a aquesta possibilitat.
L'alcalde, Joan Antoni Baron, ha presidit la sessió. Actualment, el jurat del premi el formen actualment el doctor Jordi Nadal, Isabel Rodà, Josep Maria Salrach, Rafael Navarro, Pilar González-Agàpito i Manuel Salicrú, els dos últims nous d'aquest any per la baixa de Carles Marfà i del mateix Boter de Palau.
Comentaris