Bars

Defensa George Steiner (París, 1929) en el seu breu assaig “La idea d'Europa” que els cafès són el lloc de trobada i de debat a partir dels quals neix Europa. Allí hi podíem trobar passant les hores des de Sartre fins a Balzac i Simone de Beauvoir, el gran Pessoa, i fins i tot Lenin jugant a escacs amb Trotski anys abans que a aquest li fessin escac i mat a Mèxic. Molt bé, tot això dels cafès sona molt poètic i quasi bucòlic, però potser el bo d'Steiner no s'ha passejat per ciutats mitjanes com la nostra, en que la vida social no gira a l'entorn dels cafès, sinó dels bars.

Quants bars hi deu haver a Mataró? Durant una època les immobiliàries quasi els atrapen, però mentre les unes ja s'han desinflat, els altres segueixen al peu del canó. Hi ha ciutadans que guarden una fidelitat total, envejable per a les respectives parelles, al seu bar de referència, anant-hi dia sí i dia també. Ja saben els de darrera la barra com volen el cafè o la cervesa, quines tapes demanen, i a quin lloc els agrada seure. Allí s'hi troben els que consideren més amics de tots els amics, tenen converses sovint pujades de to, i parlen sense vergonya des de la política i l'esport local fins a l'internacional, amb contundència però sense arribar mai a les mans. Si s'hi senten, de còmodes, que fins i tot fent per la tele el partit de futbol en obert i per tant podent-lo veure assegut al sofà de casa, prefereixen anar fins al bar a cridar eufòrics o donar cops de puny a aquelles taules enganxoses i que sempre ballen. N'hi ha que s'hi poden estar dues, tres i quatre hores. Molts bars encara són territori prohibit al gènere femení, però en d'altres s'hi va assolint la igualtat – no pas entre fumadors i no fumadors. Tenim a la ciutat barris sense cap església, però no sense cap bar, encara que aquests no tenen tampoc crèdit il·limitat: l'altre dia vaig intentar fer una entrevista en un bar, hi vam entrar amb la persona entrevistada perquè no hi havia ningú i semblava un bon lloc on poder parlar; doncs bé, tot i no haver-hi cap més cadira ocupada, l'amo tenia la televisió posada a tot volum, i a més era una pel·lícula de pim pam pum. Va venir de poc que no ens amaguem sota la taula. La conversa fou del tot impossible, i la feinada per transcriure l'entrevista que va quedar (mal) gravada, ni us l'explico.

Molts dels que freqüenten els bars volen canviar el món, i potser, per què no, amb el seu gra de sorra ho van aconseguint. No sé si Europa neix des dels cafès, però em sembla evident que la ciutat neix des dels bars. Amb cara de sorpresos, hi ha qui es pregunta pels motius de les altes abstencions electorals... potser que surtin dels despatxos i vagin a prendre alguna cosa.