Vern Bueno

Baron assegura que Can Xalant està “al servei dels artistes de la ciutat”

La consellera de Cultura ha visitat el centre coincidint amb la celebració d'unes jornades de debat sobre els centres de creació d'art contemporani

L'equilibri entre l'activitat local i global és el gran repte de futur de Can Xalant, inaugurat el passat mes de maig. Aquest “centre de creació i pensament contemporani” va ser ideat fa set anys per cobrir la necessitat d'un espai de creació per als joves artistes emergents de Mataró. No obstant, el referent exclusivament local d'aquesta iniciativa va quedar superat amb el canvi de Govern de la Generalitat. El departament de Cultura considera ara la iniciativa de Can Xalant un exemple a seguir per part de la resta de ciutats catalanes, i ha realitzat una considerable injecció econòmica per al seu desenvolupament. A canvi, els equipaments del centre resten ara oberts a projectes artístics de la resta de la comarca i d'arreu de Catalunya. A més, es potencia l'estada en el recinte d'artistes estrangers consolidats i els intercanvis entre creadors locals i artistes d'altres països. Si tot rutlla tal i com està previst, Can Xalant pot ser una font de prestigi i de projecció exterior de la ciutat. Un projecte amb una visió molt més global, però que a la vegada ha de ser, tal i com es preveia inicialment, un espai per al col·lectiu de joves artistes mataronins. Una qüestió d'equilibri.

La consellera de Cultura, Caterina Mieras, ha visitat aquesta tarda les instal·lacions de Can Xalant, coincidint amb la celebració al recinte de la Jornada de reflexió i debat sobre els centres de creació i producció d'art contemporani de Catalunya. Aquesta jornada de treball, dedicada als professionals del sector i celebrada a porta tancada, ha servit de reflexió sobre la xarxa de centres de creació d'art contemporani que s'està desenvolupant al territori català. Hi han participat una vuitantena de persones, entre les quals s'hi trobaven representants dels centres que ja funcionen o que s'inauguraran properament a ciutats com Granollers, Tarragona, Barcelona, Manresa, Vic i Girona, que han explicat les bases i les particularitats dels seus respectius projectes. Es tracta de la primera activitat oficial que s'ha dut a terme a Can Xalant després de la seva inauguració, amb la qual es pretén que el recinte mataroní sigui un far que guiï la resta de centres d'arts visuals contemporànies de Catalunya.

Caterina Mieras ha signat un conveni amb l'alcalde Joan Antoni Baron, que preveu que la Generalitat aporti al centre un total de 510.000 euros en els propers tres anys, mentre que l'ajuntament el finançarà amb 215.000 euros més. A l'hora dels parlaments, Joan Antoni Baron ha volgut deixar clar que Can Xalant estarà “al servei dels artistes de la ciutat”. L'alcalde ha recordat els orígens del projecte i els canvis que ha viscut, per afirmar tot seguit que espera que “respongui a les necessitats i les expectatives de la ciutat”. Tot i així, ha fet un matís important: “Quan parlem de ciutat, hem de mirar més enllà, perquè en l'art, parlar de fronteres no té cap sentit”. En aquest sentit, ha remarcat la importància que tindran les estades d'artistes internacionals al centre i els intercanvis d'alumnes amb altres centres artístics.

Prioritat per als artistes de Mataró i el Maresme
El president del Patronat Municipal de Cultura, Jaume Graupera, ha garantit que en el desenvolupament del projecte “mai s'ha perdut de vista el món local”, tot i que s'ha aprofitat que la Generalitat té ara com a prioritat el foment de la creació artística per “anar més enllà”. “Volem que el centre representi als joves artistes de Mataró i el Maresme”, ha afirmat categòricament. En suport a les paraules de Graupera i Baron, el director de Can Xalant, Pep Dardanyà, ha assegurat que el centre “donarà prioritat als artistes de Mataró i de la comarca”, cosa que es tindrà en compte a l'hora de seleccionar els projectes artístics que podran fer us dels serveis i les instal·lacions del centre. A més, un dels eixos d'actuació de Can Xalant és el territori, la ciutat i el context social, el què implica que els projectes que s'hi desenvolupin s'hauran de vincular al territori i per tant, d'alguna o altra manera, acabaran revertint a la ciutat. Per últim, es preveu que els artistes estrangers que realitzin estades al centre també tinguin una repercussió en el món artístic mataroní. “Hem d'establir un diàleg local-global” ha conclòs Dardanyà.

Per últim, Caterina Mieras ha assegurat que Mataró viu “un moment cultural esplèndid”, afirmació que ha justificat per l'elevat nombre de visites que ha realitzat com a consellera darrerament a la capital del Maresme. Mieras ha explicat que potenciar la creació i la producció artística és “un dels impulsos estratègics per a la cultura catalana del segle XXI” i ha dit que “donar suport a iniciatives artístiques emergents és una manera d'aconseguir que el país avanci, es renovi i sigui líder”. Per aconseguir-ho, segons el seu parer, enlloc de fomentar la creació de centres difusors, “cal impulsar més iniciatives com aquesta, espais creatius, d'investigació”.

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive