Babel a Israel

Acabo de veure la pelicula "Babel" a un cinema israelia de Jerusalem Oest. Durísima película. No em puc substreure de l'entorn on visc. Miro les cares de les persones afectades al meu entorn. Quan es viou diariament la duresa de la vida diaria de la poblacio palestina a causa d'Israel es dificil oblidar el context on es viu. Penso que totes les escenes que es veuen a aquest film, per dures que siguin, es donen amb major duresa dia a dia als Territoris Ocupats Palestins.

Per exemple la boja recerca d'un inexistent terrorista que deixa un nen mort i varies persones apallissades es la politica diaria de l'exercit israelia, un exercit que perpetua crims d'estat on totes i tots els jueus israelians hi participen. I la denegacio del pas a persones mexicanes entre estats es una condicio quotidiana entre les persones palestines I que afecta a tothom (ja des de la gran expulsio del 1948, quan es va fundar Israel).

No puc deixar de pensar perque tantes i tantes persones que semblen tenir sentiments davant la desgracia aliena, com es veu en aquests espectadors i espectadores, no miren el seu entorn i pateixen per allo real del que en son responsables com a ciutadans.

Es una pregunta que ens fem soviet les persones estrangeres que vivim als Territoris Ocupats Palestins. Com es posible suportar la responsabilitat que milers de persones palestines viuen diariament un castig colectiu amb morts i ferits, familias separades, impediment de moure's pel seu propi pais, amb un brutal apartheid administratiu, quasi 10.000 persones detingudes arbitrariament, presons on la practica de la tortura es el pa de cada dia, cases demolides i terres confiscades, dividits murs de 8 metres d'alt, una capital robada (Jerusalem) a mes de milers de terrenys, o milions de persones sense dret a retornar al seu propi pais.

La mateixa vergonya com a ciutada de l'estat espanyol que vaig sentir jo quan el president Aznar va enviar tropes a l'Irak reunit amb Bush i Blair, es la que senten totes aquestes persones de l'estat israelia amb fors sentiments pel que veuen a aquest film? La mateixa vergonya que m'han dit ells mateixos senten pel seu estat alguns israelians activistes en absoluta minoria, con Sergio Yahni de Alternative Information Center, Meir Margalit de Commite Against Demolition Houses o altres com Ilyan Pappe o Tali Fahima etc.? Perque? Potser perque una de les perversitats majors de les democracies neofeixistes (com també els EUA) es que es descarrega en l'estat el sentiment de responsabilitat que haurien de sentir els seus ciutadans i ciutadanes? He intentat preguntar aixo a moltes persones israelianes i he rebut respostes similars a aquesta. En un vol de la companyia israeliana El Al una noia em responia respecte a l'Exercit Israelia quan li vaig preguntar: "el Servei Militar el fem dones i homes i es un moment molt bonic i important en la vida d'un israelia ja que sortim de casa, coneixem gent de tot arreu, i aprenem a conviure amb les altres persones".

No entenc res. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax aleve