Atrevir-se amb la pàgina en blanc

El terror de la pàgina en blanc –o a la pantalla de Word buida- és la síndrome que tot escriptor amateur o professional ha patit algun cop a la vida. Ploma en mà, o els dits disposats sobre el teclat, i de sobte manquen les idees. O si aquestes hi són, no hi ha manera de posar-les negre sobre blanc fent justícia a la imatge o concepte que es té en ment. Aquest fenomen es viu de manera encara més acusada entre els autors novells. Aquells que, farts de jugar únicament el rol passiu del lector, volen passar a l’acció, convertir-se ells també en escriptors. Per on començar? com ordenar les idees? Com construir els personatges? Els tallers d’escriptura, cada dia més en voga, són un bon punt de partida. Cursos com els que imparteixen, per exemple, escriptors mataronins com Jordi Carrión, Toni Cabré o Jordi Lopesino, que donen pistes i consells per saltar la barrera que separa el lector de l’escriptor. Una oferta ideal per a tots aquells que, ara que arriba Sant Jordi, no volen limitar-se a passejar entre les parades de llibres i aspiren a col·locar un títol seu entre el cabàs de novetats literàries.

“Sempre m’ha agradat escriure, ja de ben petit prenia la màquina d’escriure al meu pare i m’inventava històries” explica Óscar Navas, alumne del taller d’escriptura creativa que Lopesino imparteix al centre de Les Tres Roques, i que ja suma cinc edicions. “M’hi vaig apuntar per adquirir una certa base, per anar més enllà de l’escriptura autodidacta”, explica aquest enginyer informàtic, que veu la literatura com un “contrapunt” a la seva feina. El perfil dels alumnes del taller és molt variat, però tots ells comparteixen una necessitat: trobar una guia en el seu afany per escriure. Txell Pañella, una altra alumna de Lopesino, és periodista i treballa al sector editorial. “M’hi vaig apuntar perquè volia provar de donar el salt ‘a l’altra banda’, a la part de la literatura menys objectiva i que pertany a la imaginació”, explica Pañella, que també tenia “molta curiositat per veure com funcionava això dels tallers d’escriptura”. Francesc Castañer, en canvi, es va sumar al taller pocs mesos després de jubilar-se. “Vaig pensar que escriure, que sempre m’ha agradat molt, podia ser una bona manera de donar sentit al temps”.

“Em trobo alumnes d’imaginació desbordant i que no saben com plasmar-la en el paper, però també n’hi ha que tenen ofici i en canvi els manquen les idees”, explica Lopesino. A més d’intentar donar les claus per desenvolupar un bon text literari, el taller que imparteix també ajuda a generar aquestes idees. “Existeixen tècniques per fomentar la imaginació, per aprendre a fabular”, afegeix el professor. En general, però, els seus alumnes són “gent amb moltes coses per explicar i que necessiten algun consell tècnic per començar a fer-ho”. Com funciona el seu taller? Hi ha una premissa bàsica: per aprendre a escriure, primer cal haver llegit molt. Lopesino posa a disposició dels alumnes una bibliografia molt àmplia, des de novel·les clàssiques i modernes a assaigs sobre el procés d’escriptura o biografies d’escriptors. “Els facilito molta informació, mètodes i normes, tot ben endreçat, perquè ho utilitzin quan es presenti el dubte i et quedes encallat”, destaca.

Sigui com sigui, la realitat és que no existeix un mètode infalible per aprendre a escriure un text literari. Un fet que implicar preguntar-se si realment aquests tallers d’escriptura són útils. “Jo crec que sí, perquè serveixen per aprendre a llegir i, per tant, aplicar la lectura a l’escriptura”, explica Jordi Carrión, professor de la prestigiosa Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. L’escriptor mataroní, autor d’obres d’èxit com la recent Los Muertos, fonamenta els seus cursos d’escriptura en la lectura, oferint un bon ventall de títols als alumnes, com a pas previ imprescindible a posar-se davant d’un full en blanc. A partir d’aquí, la clau està en “estimular la intuïció, perquè l’alumne trobi el seu propi camí”. Carrión també defensa que es pot fomentar la imaginació, la generació d’idees, des de la mirada interior. “Tot comença per pensar en el món propi, en l’univers personal, la família la infància i el camí que t’ha portat a l’escriptura”. Un dels trets més importants d’aquests tallers és poder compartir l’experiència creativa amb la resta d’alumnes de l’aula. El fenomen col·lectiu de l’aprenentatge li dóna un valor especial. “L’alumne s’acostuma a ser mínimament ‘públic’, a rebre resposta i comentari dels seus textos”, destaca Carrión.

I què has après?
Els alumnes de les Tres Roques tenen clar que els tallers literaris, com a mínim el que imparteix Lopesino, sí són molt útils i permeten endur-se un bon bagatge. “El primer que aprens és que cal llegir molt, però també que necessites molta disciplina”, destaca Óscar Navas. Francesc Castanyer, en canvi, explica que el taller sobretot li ha servit per “aprendre a llegir”. “Ara, quan prenc una novel·la, m’és molt més fàcil posar-me a la pell de l’autor l’ha escrita i apreciar molt millor el seu esforç”. “Potser és impossible ensenyar a escriure bé, però el curs sobretot m’ha donat l'empenta que em feia falta”, relata per la seva banda Txell Pañella. Empenta com la que va rebre Navas, per exemple que després de passar pel curs va guanyar el Concurs de Microrelats de la FNAC. “Que un jurat et reconegui entre els millors és una injecció de moral enorme", resol, més que satisfet.