Art jove

En els propers dies cohabitaran en les sales mataronines dues exposicions amb l'adjectiu comú de “jove”. Per un costat al Foment s'exposen ja els resultats de la cinquena Mostra d'Art Jove, i per l'altre, a la sala de la Caixa Laietana ben aviat exposaran els joves artistes escollits en el Sant Lluc del darrer any. Dues mostres que ben bé podrien ser paral·leles o complementaries però que en realitat han esdevingut contradictòries.

Ho són ja que a ningú dels escollits en la Mostra del PMC se li acut, ni com a remota operació, prendre part en l'anyal mostra col·lectiva del Sant Lluc a la que benvolent titllarà de decadent i populista, i per l'altra costat no tenen en ment presentar-se al concurs oficial, en el que es senten menyspreats, i del que en surten generalment escaldats, encara que n'arribin a ser els guanyadors (cas Marc Prat).

Potser la raó de tot està en aquesta indefinible definició (i valgui el joc de paraules) del que es considera ha de ser l'art jove. En l'aprofitada cerimònia de la confusió, davant el domini mediàtic de l'expressió "arts visuals" front la realitat d'unes "arts plàstiques", i obviat per totes parts el fet matemàtic de l'edat, per un costat s'opina que l'art jove ha de ser aquell art impregnat de les essències de la joventut, que emprant tòpics s'ha de moure en la frescor, la provocació, la recerca de reptes, la innovació... mentre que per l'altra s'accepten bona part d'aquests conceptes però si afegeix un de fonamental, l'ús de tècniques englobades en el genèric de la modernitat (vídeo, so, internet, multimèdia....), en l'errònia concepció de la tècnica com a finalitat i no en el seu paper fonamental de funció.

Aquesta dicotomia que bé podria ser teòrica, i limitada tan sols al segment d'aquest esmentat art jove, lamentablement sembla que surt de mare i s'escampa per arreu en l'art. La Casa Arenas i Can Xalant, els dos focus generadors de l'art local en els propers anys, haurien de ser sempre complementaris i mai contradictoris, però el camí erròniament encetat els porta ja a priori a la confrontació, en una actitud de tensions que caldria tallar d'arrel. Fet al que certament no ajuda la discriminació positiva vers la postura oficialista que disposarà (segons pla d'usos) d'un espai permanent a la Casa Arenas, mentre que Can Xalant segueix vedat pels productors de les tècniques tradicionals (pintura, escultura, arts aplicades...). Però malgrat aquests inconvenients, caldria fer-ne un esforç per no fer trencadissa definitiva del sempre feble art local. Encara que pensem que lamentablement, a un costat de la corda ja li aniria prou bé aquesta trencadissa.

Bo feria aquell que mana de tornar a col·locar les coses al seu lloc, ja que ho mirem com ho mirem, el veritable art jove que es podrà visitar en els propers dies a Mataró, no estarà ni al Foment ni a la Laietana. Serà a Can Palauet i amb la signatura de Chillida. Però està clar, que això, són paraules majúscules, i el demés foc d'encenalls, el d'uns que es creuen modernos i el d'uns altres als que potser caldria deixar una xic l'ancorament en el passat, quan en realitat tots tenen més d'ànima comú que no pas la disbauxa exterior que sembla separar-los.

Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin celexa generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet testosterone tramadol orlistat buy fioricet online buy valium lansoprazole buy adipex online order soma soma buy vicodin online