Arrels: un quart de segle plantant la tenda de l'escoltisme a Mataró

Alguns agrupaments escoltes es preparen per iniciar les activitats d'estiu i alguns ja han entrat de ple en la dinàmica festiva. És el cas de l'Agrupament Escola Arrels, que fa una setmana que va començar el casal d'estiu, que durarà fins la penúltima setmana de juliol. Precisament els últims dies els dedicaran a anar de campaments i posar així punt i final a uns dies moguts.

Malgrat tot, aquest any no és com tots els altres. L'AE Arrels plantarà les tendes mirant amb satisfacció els vint-i-cinc anys que enguany celebra l'entitat i congratulant-se dels 92 "petits" escoltes que aquest any han decidit apuntar-se a l'entitat. “El nostre aniversari arriba en un bon moment: el Casal d'Estiu ens ha donat molt a conèixer”, diu Nora Planas, cap d'agrupament des de fa tres anys.

Un quart de segle que els seus membres celebren amb “satisfacció” però recordant els “temps foscos”. Planas creu que el millor està per arribar: “Sempre hi ha moments difícils, tot i que després venen els bons. Aquests últims quatre anys han estat els millors de tots”. Segons un dels membres de l'equip d'assessorament de Caps, Jaume Marquilles, Arrels compta amb una bona base per seguir mirant cap endavant: “Arrels és una escola d'aprenentatge per la vida, en la qual persones amb experiència traspassen coneixements a les noves fornades”.

Casal Arrels s'autodefineix com un espai “idoni” per continuar i complementar l'educació. Marquilles, un dels fundadors i que ha fet tots els papers de l'auca dins l'entitat –des de cuiner a monitor-, destaca que el voluntarisme és l'eix bàsic d'Arrels. “Veure un grup de joves que treu temps de la seva atapeïda agenda estudiantil per preparar amb detall l'estiu és d'admiració i satisfacció”.

De moment, aquests escoltes mataronins celebraran l'efemèride “com el dia a dia”, tot i que en un futur tenen previst editar un petit llibre recollint experiències “d'escoltes il·lustres”.

Uns escoltes actius
A bamda de l'AE Arrels, Mataró compta amb dos agrupaments escoltes més: l'AE Antoni Comas -amb 24 anys a l'esquena- i l'AE La Soca -que existeix des de fa ni més ni menys que 34 anys-. Ambdós busquen aprofundir en la filosofia escolta, basada en el culte a l'amistat, el joc i el respecte a la naturalesa.

Núria Calsapeu, de l'AE Antoni Comas, amb més de vuit anys a l'entitat, se n'enorgulleix del seu pas pels escoltes. “És una experiència molt bona perquè aprens moltes coses”, explica. Segons detalla, ser escolta té “connotacions especials” perquè “exigeix constància, treball i molta feina però alhora repercuteix de forma positiva en la pròpia persona”.

“Molta feina però molta alegria”. També és la màxima que, segons Jordi Buch, director del campament de l'AE La Soca, exigeix els escoltes. “El lligam amb la natura, amb la muntanya ajuda a allunyar els nens de la ciutat i posa en safata un bon moment per gaudir”, opina. Precisament, La Soca –vinculat a Valldemia-, marxarà de campament el proper dissabte, dia 8, al Pont de Suert. Segons Buch, “més de 120 nens no són fàcils de portar, però després del cansament, no pots evitar de somriure”.

Amb tot, els tres agrupaments escoltes reconeixen que tal com està la societat actual Arrels, La Soca i Antoni Comas són “necessaris”. Són paraules de Jaume Marquilles però tots tres les subscriuen: “Ser escolta és un gran joc però bàsicament t'ajuda a formar com a persona, com a ciutadà actiu, creatiu i responsable”.