Ara, els ciutadans. Ara, Montilla

Des de fa molts anys, des de la represa de la democràcia, el debat recorrent a Catalunya ha estat girant en torn a les essències. Som, no som, que hem de ser, com estem, l'encaix, ens volen, els volem,... L'Estat de les autonomies va començar com un experiment per resoldre els "casos" català i basc i s'ha convertit en un ampli procés descentralitzador de l'Estat que poc podien imaginar-se els que el van començar. Generalitzat, acceptat, amb un èxit notable, de tal manera que ara es fa difícil pensar que sigui reversible, o que pugui haver-hi un altra cosa.

La insistència nacionalista a Catalunya d'anar més enllà, de corregir i augmentar el que es va aconseguir llavors, ha arrossegat un segon procés descentralitzador a l'Estat. Els més centralistes, que ja van haver d'acceptar la primera tongada, s'han resistit el que han pogut a continuar avançant. Però amb tenacitat i possibilisme Catalunya ha assolit un nou Estatut i darrera han vingut i n'estan venint els altres: Andalusia, València, Balears, Aragó,... i els que segueixen.

Ara és el moment de recollir els fruits i consolidar per un llarg període el que s'ha aconseguit. No és un procés automàtic, caldrà treballar força i durant un quant temps.

Els números de la despesa pública de les Administracions del Estat estan quedant distribuïts de la forma següent: Llevat de les despeses de la Seguretat Social, l'Administració de l'Estat té el 31% de la despesa, les Administracions autonòmiques el 51% i les locals el 18%. Ningú pot negar la profunditat del procés descentralitzador. Dues coses cal fer notar: La primera l'elevat volum de despesa administrada per les autonomies es deu a que les grans rúbriques de la despesa pública: la sanitat i l'educació estan a les seves mans. La segona, l'escàs pes de les administracions locals indica el possible camí de més descentralització que encara té el nostre sistema.

A tots dos punts dona resposta la proposta socialista a les eleccions en les que ens trobem de cara l'1 de novembre. L'acció del proper Govern de la Generalitat ha de centrar-se en la gestió correcta de les necessitats més habituals dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. Tota acció de Govern, de qualsevol nivell, té incidència més o menys en la vida dels ciutadans. Des de la política exterior, la guerra i la pau, a la gestió de l'aigua, per portar-la o treure-la de les cases. Però hi ha un conjunt de coses que són d'una importància que es palpa en la vida quotidiana de les persones: la sanitat, l'educació, l'habitatge, els serveis socials,... que s'han de resoldre el més a prop possible.

Quan els socialistes llencem la proposta de l'hora dels catalans i catalanes, dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, estem volem posar l'accent en les condicions de vida de les persones que viuen a Catalunya per sobre de debats que creiem que ja hem superat per força temps sobre les nostres essències. Aquests debats segurament els haurem de fer de i a un altre nivell tal com va el món avui en dia. L'energia, la immigració, els fluxos econòmics, el medi ambient,.. Segur que aquests temes ens han de preocupar, i hem de trobar marcs per discutir-los més enllà dels nostres petits territoris. Però la gestió de l'Administració autonòmica s'ha de centrar en els ciutadans i les ciutadanes d'aquí.

A això ens convoca José Montilla que crec que per la seva trajectòria i la seva personalitat és indicat per encapçalar aquesta etapa post Estatut que ara comença.

Els que hem estat alcaldes sabem el que és estar a prop de la gent i dels seus problemes. Sabem el que és escoltar les a vegades contradictòries peticions de la ciutadania i donar la resposta adequada. El dia a dia, cada dia.

El proper dia 1 de novembre els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tenen la paraula. Crec que, malgrat el que es digui i es pretengui obviar, l'acció del Govern de Catalunya dels darrers tres anys, i especialment la consecució del nou Estatut avala l'aposta per la continuïtat de l'experiència d'un Govern progressista encapçalat per un socialista. I sobretot, pel que ara s'ha de fer. Cal que més enllà del país hi hagi la visió dels problemes i dels temes que preocupen els ciutadans i les ciutadanes del país.


http://manelmas.blogspot.com Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve