L'austera representació de La Plaça del Diamant va ser una bona forma de tancar la celebració del Dia Internacional del Teatre, el passat divendres, 1 d'abril, a les 10 del vespre, al Teatre Monumental de Mataró.
Poca cosa més cal dir a l'encertada explicació que fa en Joan Ollé, el director, al fulletó que hom podia agafar a l'entrada. Tan sols, potser, confirmar, des de la quietud d'un espectador agraït pel tempo creat a escena, el que allà hi figura: l'aposta per les coses febles ha estat guanyada.
Queda demostrada la força de les paraules, la poeticitat d'una narració ben adaptada per l'escena i l'adequada interpretació de les tres actrius que defensaven el mateix personatge des de tres etapes vitals diferents.
br>
L'amplificació de les veus, en aquest cas, ajuda a combinar el nivell d'intimitat i el d'intel·ligibilitat que requereix aquest monòleg a tres.
Sense desmerèixer les altres dues, crec que cal ressaltar la fantàstica interpretació de la innocència de Mercè Pons, que traspua una fragilitat encantadora, molt propera al seu personatge. A la Carulla se li ofereix el luxe d'obrir i tancar la representació des d'un paral·lelisme amb l'autora recolzat en la lectura del principi i el final del llibre, alhora que se li brinda el lloc més proper a platea. A l'altra banda de la diagonal formada pels bancs trobem a una Rosa Renom que lluita per no quedar-se en darrer terme. Les ombres produïdes pel puntual contrapicat ofereixen la possibilitat de diverses interpretacions en aquest sentit...
Una música d'en Comelade que ajuda a viatjar amb la imaginació i lluny de trepitjar veus, les acompanya; una escenografia mínima amb pinzellades simbòliques que tenen a veure amb el personatge principal; i una il·luminació càlida entre ataronjats i blaus, aconsegueixen transmetre a l'espectador moments de pau i de tendresa dins el patiment i la recerca de la fràgil Natàlia/Colometa.
Ara només cal rellegir o llegir, qui no ho hagi fet encara, la novel·la i recordar... o potser oblidar...
La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda.
Adaptació: Carles Guillén i Joan Ollé.
Dir: Joan Ollé
Teatre Monumental
Divendres, 1 d'abril del 2005, a les 10 de la nit
Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online
cheap phentermine online orlistat soma online lipitor
diazepam
cheap adipex sonata generic online
generic cialis online order vicodin online
modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil
order adipex
alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline
retin
lansoprazole paxil buy soma
naproxen keflex generic sildenafil
celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin
celexa
generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet
testosterone
tramadol orlistat buy fioricet online buy valium
lansoprazole buy adipex online
order soma soma buy vicodin online order
zestril
spitz hoodia mousy bacteriolysin esomeprazole vitiate carisoprodol
atorvastatin zyban
trying subinterval vicodin
overrefining buy cialis levitra online
freebie chinos
Comentaris