Any fluix a la Fira de Nadal

Després d'uns quants anys de sequera, els pessebres es tornen a vestir de blaugrana. El caganer del Ronaldinho, completament exhaurit, és la figura estrella indiscutible d'aquest Nadal. I si el Barça està de moda, l'ase català tampoc no es queda curt, i aquest any se sumarà al bou, la mula, les ovelles i els animals de granja que poblen els pessebres catalans. El pessebre també serà l'espai de trobades impossibles, com la del caganer de la princesa Letizia i el de Carod-Rovira, dos dels més venuts, darrere del crack blaugrana. Els caganers del príncep Felip, de Maragall i de Zapatero són les novetats que ocupen l'últim lloc en la llista de vendes, segons informa Fina Podadera, artesana de la Fira de Nadal de Mataró. “Els caganers de polítics i famosos s'han de tenir, perquè se'n parla molt, però a l'hora de la veritat només n'he venut un 25%”, afirma el firaire Jorge Busto.

Després de dues setmanes de Fira de Nadal, els artesans que hi ha instal·lats a la plaça Santa Anna no estan gaire satisfets amb el volum de vendes. La pluja que va caure durant el pont de la Constitució, la crisi econòmica que travessen moltes famílies i la competència dels basars xinesos són, segons els firaires, els culpables d'aquest baix rendiment. Jorge Busto és prudent i vol esperar al final per veure si podrà cobrir despeses: “No hi ha l'afluència d'altres anys, i la gent que ve, acostuma a comprar peces petites de poc valor”.

Carles Dresaire, artesà que fa figures de fang, observa: “Altres anys, un diumenge qualsevol la gent venia amb un bitllet de cinquanta euros i sempre ens quedàvem sense canvi. Enguany, en canvi, la gent ve amb bitllets petits, cosa que demostra el mal estat de l'economia domèstica”. Un altre detall significatiu és un cartell de la mítica parada de les corrúpies, que demana “cinc euros o la voluntat” per fer una corrúpia. Pancraç Farell confessa que s'ha vist obligat a posar-lo, perquè la voluntat dels clients s'havia reduït dràsticament, i havia arribat a patir per cobrir despeses.

“Altres anys, la gent comprava de forma compulsiva, però ara la gent s'ho pensa bastant abans de comprar. Les grans superfícies i els basars xinesos que rebenten preus representen una competència que fa molt mal”, assegura Josep Maria Salvà. Per fer-hi front, Salvà creu que cal augmentar la qualitat i la varietat de productes. Una clienta que surt d'un basar xinès proper de la fira confessa: “He comprat el vesc a la fira i les llums al xinès. Tots ens queixem de la competència d'aquests basars, però a l'hora de la veritat venim a comprar perquè és més barat. Ara bé, la qualitat deixa molt a desitjar. No hi ha punt de comparació”.

L'avet, la molsa, el boix grèvol o les ponsèties són algunes de les plantes típiques de Nadal que difícilment es troben a les grans superfícies. “Les figures de plàstic proliferen per tot arreu. Si només venem plàstic, es perdrà l'encant del Nadal”, afirma Joan Amargant, que afegeix: “La fira és sentimental; una tradició que s'ha de preservar. Per exemple, haurien de donar més facilitats perquè la gent pogués parar amb el cotxe per carregar els avets. La policia hauria de ser més flexible”.