Les conviccions personals són la base de la pròpia personalitat. Les col·lectives són la base dels grans projectes. Diumenge es va presentar la història d'una gran convicció compartida o, el que és el mateix, la memòria d'un gran projecte educatiu col·lectiu: el llegat humà i pedagògic de l'escola Anxaneta des de la seva fundació l'any 1965 fins al seu pas a la xarxa de centres públics, el 1987. Ja hi haurà temps per fer una valoració pedagògica (i fins i tot, política) del què ha representat aquest pas com a escola pública en el balanç de guanys i pèrdues de la mateixa escola i de la resta de centres públics del país, i de relatar el segon capítol que protagonitza l'Anxaneta des de l'any 1987. El que vull comentar, perquè és el que predominava amb diferència diumenge, és el llegat humà que deixà l'escola Anxaneta i que van expressar pares i mares, alumnes i mestres d'aquells anys.
Des de l'òptica gens objectiva d'un mestre d'aquella escola i d'aquells anys, resulta especialment gratificant que els que en van ser alumnes destaquin, amb agraïment, que anaven a l'escola amb ganes i contents, que valorin el protagonisme que sempre van tenir, l'exigència a l'hora de fer-se responsables davant dels altres de les tasques que corresponien a cadascú, i els detalls d'humanitat i atenció cap a totes les persones que van viure i que ara, de grans, els han quedat ben presents. Aquesta preparació per a la vida comentada amb satisfacció i el dolç record d'anys viscuts alegrement en un espai estimat són el testimoni que sempre he somiat, com a mestre, de boca d'un antic alumne.
I no és menys gratificant el comentari de pares i mares que, a més de repetir-te un agraïment que ja havies rebut d'ells fa dècades, et comentin amb emoció que el fill, la filla, els ha donat les gràcies de gran per haver-lo portat a aquesta escola. Rara virtut però admirable la d'aquestes persones exemplars que, essent les més mereixedores d'agraïments per l'esforç personal, econòmic i de dedicació que ajudà a tirar endavant aquesta escola, es desfan precisament en agraïments. Se la van jugar apostant per un model d'escola amb poques certeses legals però amb molta il·lusió compartida per tota la comunitat educativa: la felicitats dels nens i nenes, la dedicació dels mestres i educadors, i l'esforç i la fe dels pares i mares. Aquesta era la convicció compartida i la força d'aquesta escola. El llibre i l'audiovisual presentats contenen els relats i testimonis de les dificultats materials i la persecució als que hagué de fer front la jove Anxaneta. Amb els anys, com la figuera de l'escola, l'Anxaneta ha crescut i no ha parat de donar fruits.
Quin és el llegat d'aquesta Anxaneta? Un dels pares fundadors, en Josep Fradera, ho explica en un dels poemes dedicats a la seva escola:
No és del tot un comiat
ni un abandó de la cleda.
Per la gent que hi ha passat
resta el solc assaonat
per l'Anxaneta que queda.
Un solc d'humanitat, solidaritat i felicitat. També això van viure els que havent fet tants o més mèrits que nosaltres diumenge no ens van poder acompanyar perquè la mort ens ha privat de la seva companyia. Diumenge els vam tenir ben presents. Compartien amb nosaltres aquesta convicció i avui n'hem fet memòria. Per molts anys, Anxaneta.
Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online
cheap phentermine online orlistat soma online lipitor
diazepam
cheap adipex sonata generic online
generic cialis online order vicodin online
modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil
order adipex
alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline
retin
lansoprazole paxil buy soma
naproxen keflex generic sildenafil
celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin
celexa
generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet
testosterone
tramadol orlistat buy fioricet online buy valium
lansoprazole buy adipex online
order soma soma
Comentaris