Antoni Perna: 'No soc un pintor figuratiu, però m'agrada donar pistes'

Què expressa Tardor?
No és una obra figurativa, el títol apareix a posteriori, però si que té un referent conceptual basat en elements de la natura: branques, fulles, flors, que apareixen sense intenció figurativa però que són una excusa per iniciar una peça. Això és una constant en la meva trajectòria.

Què t'impulsa a recórrer als elements naturals com a guspira per iniciar una peça?
És una necessitat que tinc, més intel·lectual que no física, de retrobar-me amb la naturalesa, encara que emmarcada en un context urbà. Els busco en elements propers a casa, en les flors, en els arbres dels passeigs, en les branques que tallen el cel. A més, em semblen elements interessants a nivell formal i estètic, i tenen un significat propi. Però la meva intenció final no és, per exemple, pintar una branca amb tots els seus detalls, que es reconegui a primera vista coma tal.

Busques un impacte concret en el públic o deixar que interpreti lliurement?
No soc un pintor figuratiu ni m'interessa representar, però si m'agrada donar pistes a l'espectador, que pugui intuir coses sense deixar-ho tot al descobert. Si hi ha elements naturals que a mi em provoquen un estímul determinat, penso que l'espectador també pot rebre el mateix estímul.

Es pot gaudir d'una obra abstracta sense un coneixement mínim d'art o de la trajectòria de l'artista?
És ingenu pensar que l'espectador pot quedar-se enganxat davant una obra d'aquestes característiques sense una predisposició, un esforç i un coneixement adquirit amb el temps. Si no treballem per construir una societat més sensible i culta, si les escoles, les famílies i la iniciativa pública i privada no ho fan possible, com passa al nostre país, és dificil que per a una persona que es planti, per exemple, a la sala d'exposicions de Caixa Laietàna, totes aquelles obres li signifiquin res.

En aquest sentit, la iniciativa de l'associació Sant Lluc és una excepció.
El seu és un treball per aplaudir, i tot un estímul per a les persones que ens dediquem a les arts plàstiques i visuals. També m'agrada aquesta voluntat que van expressar els organitzadors d'avançar i millorar en les properes edicions. Mataró hauria d'estar contenta de tenir una entitat privada com aquesta.

Com afrontes la direcció artística del Tecla Sala en una ciutat com Hospitalet?
Partim del fet que estem just al costat de Barcelona, cosa que pot ser tant una avantatja com un inconvenient. Treballem en dos sentits. Per un costat, dins dels recursos limitats que tenim, intentem produir exposicions i projectes que no es puguin veure enlloc més, i programar artistes ja consolidats, dels quals intentem fer una relectura. Però, d'altra banda, també ens esforcem en l'àmbit de formació i sensibilització envers les arts. Treballem amb les escoles i entitats de la ciutat, perquè ens vinguin a veure i col·laborin amb nosaltres. Ja podem produïr coses molt reconegudes, que si només les gaudeix el públic que ja estava prèviament interessat, no ens serveix per res.