Capgròs
Res sense mesura seria la frase ajustada la que s'adiu més, al meu parer, per fer referència al capteniment humà i intel·lectual del Dr. Antoni Comas i Pujol, mataroní egregi, recordat aquests dies a la seva ciutat natal i fent justícia a una personalitat capdavantera en els estudis literaris i en la recuperació de la llengua catalana.
La seva manera de fer, feina aprofundida i modèstia innata, pot haver estat una des les causes que el seu record s'hagi mig esvaït. Cal celebrar que es reivindiqui, en l'escaient del XXV aniversari del seu traspàs, la memòria d'aquest savi i prudent ciutadà.
Aquestes lletres d'homenatge sincer volen recordar el Dr. Antoni Comas en alguns aspectes no prou coneguts o no massa recordats del seu vivent.
En la vida universitària, tant d'estudiant com de professor i després de catedràtic, Comas va mostrar un capteniment poc usual en l'àmbit dels estudis superiors. Esmerçat a l'estudi i a la recerca amb dedicació plena, professant les classes amb gran consideració per als alumnes, va aplicar el concepte d'universitat, d'alma mater, entès com una deu en la qual la investigació, el fer ciència, no havia de ser patrimoni exclusiu del recercador, dels seus interessos justos quant a la carrera universitària. Comas anava més enllà i acostava, feia beure de la font de les seves recerques, no només als seus alumnes universitaris, sinó que propiciava el coneixement de la feina científica elaborada a la població en general. La infinitat de conferències dictades per Catalunya de manera generosa, la preparació altament acurada, dels llibres de lectura d'autors com Verdaguer, Guerau de Liost, Maragall, Ruyra i també sobre el Cançoner Popular. . .en són una prova estimable.
Igualment, quan accedeix a la càtedra de Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat de Barcelona i estructura el nou Departament, la seva manera d'entendre la feina universitària, fa que, tot i essent-ne el catedràtic responsable, creï un règim de llibertat basat en la confiança professional dels seus professors, lluny d'allò que s'estilava i s'estila encara, de marcar de prop el professorat exigint sovint, rígidament, l'acceptació dels criteris de qui ostentava la càtedra. Ens ho va fer avinent, fa pocs dies, el Dr. August Bover.
La situació malmesa que vivia la llengua catalana va constituir una preocupació primordial per al Dr. Antoni Comas. Una preocupació basada en la feina constant i ben feta i en la intervenció justa i oportuna quan, des del seu lloc d'influència, podia intervenir.
Així, participa en els Estudis Universitaris, arrecerats a la seu d'Òmnium Cultural, no cal dir, totalment clandestins, allà col·labora amb el Sr. Coll i Alertorn, a qui convidarà de conferenciant a la Universitat, amb una gran naturalitat, tot i les circumstàncies adverses a la presència de qualsevol figura rellevant de la cultura catalana.
Organitza, en la mateixa línia de capteniment, cursos de català per a universitaris en general. I, fet rellevant, crea un certificat de coneixements de la llengua catalana. Un títol parauniversitari amb connotacions oficials. Més tard, intervé en l'establiment de nous cursos de llegua catalana a la Diputació provincial de Barcelona. Si els de la Universitat eren atorgats des de l'estament acadèmic d'estudis superiors, els de la Diputació ho foren des d'una administració, local si es vol, però administració.
Aquests fets històrics a favor de la llengua catalana propiciats pel nostre catedràtic podien portar un cert malentès, en aquell moment, que Antoni Comas va evitar. I és, que feia ja temps, que Òmnium Cultural havia creat, d'acord amb l'Institut d'Estudis Catalans, uns certificats de coneixement de català, de grau mitjà i de grau superior, per als professors que feien classes de llengua, organitzades per l'associació i que lliurava la Junta Assessora per als Estudis de Català, vinculada, com hem dit, vinculada amb IEC.
Cal considerar que Institut d'Estudis Catalans era l'única institució científica que, tot i el seu reconeixement internacional, vivia en la clandestinitat i per tant tenia un prestigi científic i moral únic en qualitat d'acadèmia de la llengua. A. Comas preveu, des de bon començament i amb una lucidesa històrica, que els certificats de l'Òmnium, és a dir els de l'IEC, puguin ser homologats amb els de universitat i de la Diputació.
Des de la seva saviesa i el seu capteniment, el nostre catedràtic, no va oblidar mai la fidelitat al país i a les seves institucions.
D'aquí, que les seves relacions intel·lectuals i les seves amistats fossin molt nombroses i que, malgrat la joventut dels primers anys d'exercici, gaudís d'una consideració àmplia i reconeguda. Freqüentava molt la llar de Maria Aurèlia Campmany i Jaume Alcover, precisament va ser. en aquest indret i amb la seva intervenció, on es creà el Premi Lletra d'Or, a la millor obra escrita en català de l'any corrent. I va tenir la satisfacció de comprovar que, en la seva primera edició, era atorgada a Salvador Espriu a qui admirava i amb qui l'unia una gran amistat. Espriu havia col·laborat en la revista Curial, fundada per Comas, a la Universitat de Barcelona quan tenia just divuit anys.
De les seves obres se n'ha parlat a balquena aquets darrers mesos. De la seva relació amb Mataró, s' ha fet amb profusió. Hem volgut remarcar aquests aspectes potser no tan recordats, del professor i catedràtic, que també va ser amic, malgrat la diferència d'edat, el qual vaig conèixer a l'Escola Cantorum de cant gregorià a la Parròquia de St. Josep de Mataró, dirigida per en Josep Varela.
Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical
xanax order fioricet amlodipine
soma telemanipulation cheap cialis online
alcohol order ambien
order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil
tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol
order ultram
ultracet prilosec
Comentaris