- Fa 300 anys que Mataró fa ombra a Barcelona gràcies a la prosperitat de la nostra ciutat entre el 1685 al 1710 produint-se una rivalitat en el terreny econòmic, polític i comercial.
- L'any 1760, fa 250 anys,neix Jaume Creus i Martí, que seria Bisbe de Menorca i de Tarragona. Fou diputat a les Corts de Cadis (1810-1813). Pel 1785, fa 225 anys, neix el Josep Rius, escolapi, orador, historiador autor d'unes Memòrias Históricas de la ciudad de Mataró.
- L'any 1810,ara fa 200 anys, Miquel Biada i Bunyol, amb 21 anys, s'embarca per anar a Maracaibo (Veneçuela).
- Fa 125 anys (1885), La Caixa Estalvis de Mataró compra local del carrer d'en Palau per traslladar-hi la seva seu central.
- Fa un segle, l'any 1910, la ciutat de Mataró ret el primer homenatge a un dels seus fills més il·lustres, Miquel Biada i Bunyol. En el decurs dels actes celebrats s'estrenà l'Himne al Primer Ferrocarril qui crehuà terres hispàniques i es descobrí una placa commemorativa a la casa del carrer Sant Antoni on hi va morir.
- Pel mes de maig Mataró va acollir la celebració de la III Copa Catalunya, la cursa de cotxes de carreres (voiturettes) més important de tot Espanya. El circuit era entre Vilassar de Mar, Mataró i Argentona.
- L'any 1935, fa 75 anys, neix la Unió Excursionista de Catalunya a Mataró gràcies a la fusió de les entitats Centre Excursionista Laietana, la secció excursionista de la Societat Iris, el Club Excursionista Mataroní i el Club d'Esquí Mataró. Totes excepte l'Agrupació Científico-Excursionista, secció del Centre Catòlic d'Obrers.
- En el terreny artístic fa 75 anys que obrí les portes el Teatre Monumental Cinema (Bosque) i a la Sala Cabañes s'hi representa un nou espectacle religiós La Passió que només durà fins l'any següent degut a l'esclat de la Guerra Civil (1936-1939) per tornar-se a representar un cop acabada la mateixa fins els anys seixanta.
- A nivell demogràfic fa mig segle (1960) el cens d'habitants de Mataró senyalava que la nostra ciutat tenia 41.128.
- L'any 1965, fa 45 anys, apareixen a Mataró quatre noves parròquies: la de la Sagrada Família (Cirera), la de Sant Pau i Sant Simó (El Palau), la de la Mare de Déu de Montserrat (Pla d'en Boet) i la de Nostra Senyora de l'Esperança (Rocafonda, Els Molins). Aquest mateix any desapareix el tramvia de Mataró a Argentona arran d'una torrentada per la tardor que destruí la seu de la Companyia Les Cotxeres de la Ronda Prim.
- En el camp informatiu apareix l'any 1965 una publicació especialitzada com va ser Iluro Sport sota la batuta del periodista Josep Gomàs i que donava puntual informació del món de l'esport i que va durar fins l'any 1978.
- A la platja de Mataró, també l'any 65, iniciava la seva singladura una nova empresa Drassanes Xufré recuperant la llarga tradició de fabricació d'embarcacions. I també a la platja els mataronins veurien construir l'Espigó de llevant al redós del qual hi naixeria el Club Nàutic de Mataró.
- Fa 40 anys (1970) es portaria a terme una important obra urbanística: el cobriment Desvio que convertiria l'Avinguda d'Amèrica en una magnífica avinguda.
- L'any 1980, (30 anys) s'inauguraria el Clos arqueològic situat al Pla d'en Boet on hi ha unes importants runes romanes. Per aquest mateix any inicia la seva activitat les Aules Sènior oferint una sèrie d'activitats per la gent gran de Mataró.
- Amb la democratització dels ajuntaments l'any 1980 es procedí a canviar alguns noms de carrers que havien estat alterats pel règim franquista. Desapareixien noms com el de la plaça dels Caidos, els de Rambla José Antonio, Riera del Generalísimo i Tercio Nuestra Señora de Montserrat, o el carrer de Primera Bandera de Falange per dir-se novament de Prat de la Riba, i d'altres.
- En el terreny veïnal el propietari de la masia de les Esmandies fa lliurament de les claus a l'Ajuntament que l'adquirí davant la reivindicació dels veïns, essent destinada a Centre Cívic.
- I en el decurs d'aquest anys 1980 es commemoraria el Vè, Centenari de la Constitució dels Municipis de la Baronia del Maresme.
- I finalment deixem constància que a l'any 1985 (fa 25 anys) iniciava la seva activitat la Planta de Tractament de la Brossa.
Comentaris