Quique de Benito

Amors efímers

Cap de setmana d'eleccions anticipades. Calia triar l'assistència a un dels dos bateigs artístics que es celebraven alhora i/o buscar una possible combinatòria per treure'n el nas a ambdós: a Mataró, la Primera Trobada de Cors de Gospel; a Argentona, el primer festival internacional de teatre al carrer (“Sense portes”).

En el meu cas va pesar més la segona opció i no me'n penedeixo pas, ans el contrari. A Argentona, de la mà del Leandre, la Claire i el Col•lectiu Sense Portes, la gent va poder gaudir d'onze espectacles d'altíssima qualitat dins el programa i d'uns quants més que omplien els racons propers a les dues places que concentraven les accions. Alguns, afortunadament, es van poder veure els dos dies del Festival.

La proximitat entre la Plaça de l'Església i la Plaça del Vendre i la fluïdesa i la consecutivitat dels espectacles facilitaven una actitud relaxada a l'hora dels desplaçaments, basats en un programa de mà original en els horaris però difícil de seguir. A diferència del que passa a Tàrrega, al Sense Portes (com a mínim en aquesta 1a edició) t'estalviaves l'estrès d'haver d'escollir contínuament i arribar a l'espai amb temps per trobar lloc. Tot i que diumenge es va notar un augment en l'afluència de públic es podia respirar. Això -junt amb el caliu que es va crear entre professionals i espectadors, i els apunts pedagògics, introduïts abans d'algunes actuacions, per donar al teatre de carrer la importància i el respecte que es mereix- va ajudar a construir el que es pretenia: un espai màgic on els visitants vam gaudir d'un viatge d'emocions.

La interacció amb el públic va ser la nota predominant a gairebé tots els espectacles i, en determinats casos, els artistes convertien alguns espectadors, escollits a l'atzar, en co-protagonistes momentanis del seu número. Tothom va aparcar la seva suposada por al ridícul o vergonya i hi va col•laborar entrant al joc proposat, cosa que va permetre l'auditori de gaudir de grans moments improvisats plens de vida.

Res d'això no estava preparat, ni tan sols la manera en que cada artista introduïa l'insistent so de les campanes de l'Església dins el seu espectacle (tots ens van donar grans lliçons de tècnica combinada amb bones dosis d'humor), i ho puc dir perquè jo vaig ser un dels escollits. Al meu entendre, un dels afortunats a qui l'actor (actriu, en aquest cas) convida a traspassar la barrera per “jugar” amb el seu personatge...

Quan venia cap a la zona on era vaig començar a patir sentiments contradictoris, suposo que com els del meu voltant, però quan em va agafar de la mà, mirant-me els ulls i somrient d'aquella manera, no vaig poder dir que no, la complicitat començava a fluir. A partir d'aquell moment estava venut. Els aplaudiments de la gent s'agraeixen més que mai, sobretot quan les cames et comencen a fer figa. I llavors, em vaig deixar portar i ella, la ballarina del banc verd, em va portar tan bé que vaig caure com un babau: em vaig enamorar; em va enamorar!!!...

Ja sé que aquest amor és impossible, que es troba a cavall entre realitat i ficció, i que, com el teatre, és efímer i dura el que ja va durar... però la vivència va ser real i ,aquesta, sí que em durarà tota la vida.

El present espai d'opinió és massa públic per expressar tot el que la noia del banc amb ànima de Claire em va fer sentir... M'ho reservo per a mi, li ho agraeixo i em quedo amb la flor que em va regalar i amb el seu record.

El meu agraïment d'humil espectador també és per a qui va tenir la gran pensada d'un festival així, familiar, sense portes, aquí, a prop de casa i farcit de magnífics i entranyables professionals que han aconseguit fer-se un lloc a un raconet del nostre cor. Teatre, circ, música, dansa, humor i poesia, un bon grapat de poesia de la que no es diu.

Esperem amb candeletes una segona edició i creuem els dits perquè continuï mantenint el seu encant de pot petit amb bona confitura.

A propòsit de
SENSE PORTES
1r FESTIVAL DE TEATRE DE CARRER INTERNACIONAL
Argentona
12 i 13 de maig del 2007
Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin celexa generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive