Alzamora ressenya els principals llibres i autors del fantàstic català

El gènere fantàstic no ha estat excessivament cultivat en la literatura catalana, però tot i això, es poden trobar traces i influències fantàstiques en l’obra dels nostres grans autors. L’escriptor mallorquí Sebastià Alzamora va resseguir les pistes d’aquesta literatura fantàstica ahir dilluns, dia 16, en una conferència que va deixar petit el Saló de Sessions de l’Ajuntament. Alzamora protagonitzava l’acte institucional en motiu de la Diada de Sant Jordi, organitzat conjuntament per Òmnium Cultural i el consistori.

El guanyador del premi Sant Jordi va començar el seu parlament destacant el “moment extraordinari” que, al seu parer, travessa la literatura catalana a nivell de “creativitat, potència, diversitat i riquesa de mirades i propostes”. No obstant, i sense donar cap argument, l’autor va decidir centrar-se en la literatura fantàstica que, tot i no ocupar un lloc destacat a nivell general dins les lletres catalanes, si que compta amb autors i obres assenyalades. “Canigó”, de Verdaguer, ‘El comte Arnau’ de Maragall, els contes de Pere Calders o Manuel de Pedrolo i les recents novel·les d’Albert Sànchez Pinyol constitueixen els grans referents del fantàstic català, tot i que segons va apuntar Alzamora, aquest gènere es deixa entreveure també en l’obra d’altres autors com Adrià Gual, J.V. Foix, Pere Quart o fins i tot en els textos literaris de Salvador Dalí. La tradició fantàstica es remunta en el temps fins les rondalles i llegendes dels Països Catalans compilades per Joan Amades o Mossèn Alcover, i també en les traduccions de les obres d’Edgar Allan Poe realitzades per Carles Riba durant el Noucentisme.