Albert Manen, la mort d’un patriota

Si es volgués definir només amb una paraula el que ha estat Albert Manen per a Catalunya i els altres Països Catalans,al llarg dels seus 83 anys de vida, el mot patriota és sens dubte el que més li escaria.. “ No ha estat professor de cap universitat, però tenia un gran nombre de deixebles” aquesta ha estat la definició que n'ha fet el monjo de Montserrat que presidia al funeral, celebrat el dia 16 d'abril, dimecres.

La cerimònia va reunir una gran part dels deixebles de Manen que van esdevenir, en aquella circumstància, l'exponent de la xarxa que ell mateix va elaborar des de la seva militància cultural, compromís cívic, polític i de fidelitat a l' Església catòlica.

El P. Massot, oficiant del funeral i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes com el mateix Manen, ha remarcat que va ser una persona estimada i afable que es va dedicar a les lletres i a la promoció cultural amb esperit de servei i amb una erudició admirable. El va qualificar d'activista incontinent per a la causa catalana i de servidor de l'església de Catalunya amb l'endegament de campanyes de gran incidència com la de “ Volem bisbes catalans “ reclamant que les diòcesis catalanes fossin regides per prelats del país. L' historiador Josep M. Rosich en el seu parlament de comiat, en el mateix funeral, va referir-se el difunt com un dels últims noucentistes, polièdric i polifacètic. Home generós, va dir, especialment amb els joves estudiants. Posseïa una gran consciència cívica i col•lectiva del que som els catalans.

Quan en els primers anys vuitanta va ser nomenat Director General de Difusió Cultural va projectar no sols el seu saber, és deia que de cultura catalana ho sabia tot, sinó també la seva capacitat d'incidir en àmbits tan amplis com és el dels Països Catalans. En el Congrés de Cultura Tradicional i Popular (1981) va reunir experts i promotors d'arreu de l'àmbit lingüístic. Tenia plena consciència que la llengua era la nació. I que calia una acció comuna per a l'alliberament de la nostra parla, la nostra cultura i la nostra ciència.

Gràcies al periodista Oriol Domingo, s'ha pogut saber l'última gestió vaticana de A. Manen, que segons el redactor de la nota, és una síntesi del seu pensament i de la seva acció. Una síntesi de la seva vida cristiana, home d'església del Vaticà II, catalanista, humanista, homenot de la cultura i del compromís cívic. Quan el Nunci apostòlic, representant del Vaticà davant del govern espanyol, Msr. Renzo Fratini, pressionat per l'inefable cardenal Rouco, va criticar les declaracions de l'Abat de Montserrat, Josep M. Soler, en les quals reconeixia el drets a decidir dels catalans i es felicitava del procés democràtic i cívic del procés endegat, una munió de catòlics catalans van preparar un text aclaridor per enviar al Secretari d'Estat del Vaticà. Aquest text va ser revisat per Albert Manen, amb la saviesa que li era pròpia i les lletres trameses al Vaticà, deien : “ Nosaltres catòlics de Catalunya, nació europea de mil·lenàries arrels cristianes, manifestem el nostre compromís amb el procés democràtic i pacífic del nostre poble per aconseguir la seva sobirania, Volem expressar la nostra sorpresa pel comunicat de la Nunciatura apostòlica a Espanya, sobre unes declaracions de l'abat de Montserrat , Josep M. Soler. Considerem que l'abat tracta la qüestió nacional catalana segons l'esperit de l'Evangeli i a la llum dels textos eclesials que defensen els drets i els deures de les persones i dels pobles. Textos com l'encíclica Pacem in Terris del papa Joan XXIII, discursos del papa Joan Pau II com el pronunciat a la Unesco , Compendi de la Doctrina social de l' Església i documents dels bisbes de Catalunya.

El saludem en Crist, preguem per vostè i li demanem la seva benedicció. Catòlics de Catalunya. Milers de catalans enviaren postals amb aquest text. .Unes postals portaven la imatge de la Marededéu de Montserrat, d'altres l'interior del templa de la Sagrada Família. Manen va treballar en tots els àmbits de la cultura, en tots el àmbits on el seu pensament i el seu saber pogués ser profitós al seu poble i a tota la humanitat.