Per tal d’ajudar el líder a desenvolupar la seva tasca, cal seguir una sèrie de preceptes.
1. Ajuda’l a que t’ajudi. Ell no té una vareta màgica per a resoldre problemes. Per tant, la pregunta no és, i què penses fer?, sinó i què podem fer? Suggerint el que faries tu i intentant buscar una solució. En definitiva, treballar en equip.
2. Anticipa’t i planteja les coses tan bon punt sigui possible. No esperis a haver finalitzar l’àpat i estar prenent els cafès per a cridar directament l’amo del local perquè el cambrer t’ha portat uns plats (que ja t’has menjat) que no eren els que havies demanat. Això implica també respectar les persones o comandaments intermedis.
3. Davant dels problemes sempre es pot adoptar la estratègia de resoldre’ls en la mesura de les teves possibilitats o la de magnificar-los i tirar-los cap amunt. Quan s’adopta la segona estratègia, alguna cosa falla.
4. No deixis que un cap superior pontegi al teu comandament immediatament superior. Això debilita i acaba creant colls d’ampolla que generen ineficiències. Dos no pontegen a un tercer si un dels dos no es presta a l’acció de ponteig.
5. Cal intentar dir clarament el que es pot fer i el que no, posant els problemes sobre la taula. Dir una cosa i no fer-la o fer-ne una altra fa perdre temps i energies a tots.
6. Generar rumorologia de passadís sense donar opció als afectats a defensar-se o fer judicis sense haver escoltat tots els implicats malmet greument l’ambient de treball i és covard.
7. Agafar-se a les formes dins els debats és molt pobre. Tot sovint és l’estratègia universal dels qui no tenen arguments dins el camp dels continguts. Mentre que raonar continguts requereix un esforç específic per a cadascun dels temes a debat, apel·lar a les formes és un clixé universal reutilitzable en qualsevol discussió, però no aporta res.
Comentaris