Així és Mataró vist pels seus joves

El Foment Mataroní es va omplir de gom a gom d’adolescents i joves mataronins divendres passat, dia 4 de novembre, a l'acte 'Mataró amb mirada jove’, promogut per l’Ajuntament en el marc del procés de reflexió compartida Mataró Agenda Urbana 2030 i com a tancament del Pla Jove 2018-2022. Una cita on, per una banda, es van presentar els resultats del projecte "Transicions. Mirades i veus d'adolescents i joves de Mataró", un estudi realitzat amb  més d’un miler de joves de la ciutat, que seran importants per poder elaborar el proper Pla Jove x Mataró (l’actual arriba fins al 2022) i per impulsar iniciatives que se sumin als diversos projectes innovadors que ja s'estan duent a terme en aquest àmbit. Per l’altra, s’hi va celebrar un debat on hi van participar sis representants del jovent mataroní.

Els ponents van ser Zoe Aceituno, membre de Fridays for Future; Naiara Martín, de la Fundació El Maresme; Pedro Salas, antic participant de la Xarxa d’Espais Joves i entrenador del CE Salesians Mataró; Yàsmin Blal, membre d’AfroMataró; Eric Romero, membre de SFL Battles i participant a la Comissió jove del projecte 0830X Mataró- Energia urbana; i Marina Martínez, atleta de mig fons del New Balance Team. Tots ells van posar de manifest que les principals preocupacions i prioritats dels joves de la ciutat se centren en l’accés a l’habitatge, el món laboral i l’emancipació; les possibilitats educatives, les opcions d’oci que ofereix la ciutat, la inclusió social de tots els col·lectius i l’emergència climàtica. 

Cal més orientació formativa

Millorar els processos d’orientació als estudiants per escollir les opcions formatives que més els convinguin va ser una de les principals peticions que van sorgir en el debat. “Sovint anem molt perduts i estem dubitatius”, va explicar Èric Romero, que va coincidir amb els seus companys a demanar que se’ls informi sobre les sortides laborals de cadascun dels estudis. “He trobat a faltar fer visites als llocs de treball, veure com són les feines de veritat, perquè el món laboral real és molt diferent a l’escola”, va assenyalar Marina Martínez. Zoe Aceituno, per la seva banda, va defensar que la informació “també ha d’arribar als pares” perquè puguin assessorar i donar suport als seus fills. A més va defensar trencar amb l’estereotip de la formació professional. “Si tens molt bona nota a l’ESO a la gent els estranya que triïs FP, malgrat que sigui el més convenient per a tu”. “Feu cas al consell dels professionals i estudieu el que més us agradi i el que millor us vagi”, va afegir Pedro Salas, que als seus 22 anys s’ha “reenganxat” als estudis fent un grau d’Auxiliar d’Infermeria. 

Les demandes

• Visites a llocs de treball
• Indicacions sobre sortides laborals
• Més comunicació amb les famílies

La xacra de l’atur juvenil

“Tinc dret a viure de forma independent, de trobar una feina que em doni estabilitat, de no viure per sempre amb els pares” va manifestar Naiara Martín. Uns drets inqüestionables però que xoquen amb la realitat: l’atur juvenil a Mataró supera el 20%, només el 17% dels joves catalans viuen independitzats, l’emancipació no es produeix, de mitjana, fins gairebé els 30 anys, i els joves han de destinar el 96% del seu salari individual per pagar el lloguer. “Tots aquests no són problemes creats pels joves”, es queixava Blal. “Mataró ha de proposar-se com a objectiu que els joves puguin tenir un habitatge digne compatible amb la feina i els estudis, amb beques i altres suports”, afegia Salas. La dificultat de fer compatibles estudi i feina o el mur que suposa per als joves el requeriment d’experiència a moltes ofertes laborals van ser altres qüestions que es van posar sobre la taula. 

Les demandes

• Convenis amb empreses per afavorir l’ocupació
• Ajuts per a lloguers assequibles
• Treballs que es puguin compatibilitzar amb estudis

Alternatives d’oci

Què pot oferir Mataró als seus joves pel que fa a l’oci?  Existeixen moltes més opcions/alternatives de les que els propis joves coneixen, a tenor del testimoni dels participants al debat. “Cal més difusió, hi ha molta cultura i oci que no té visibilitat”, va assegurar Romero, que considera que cal posar en valor aquesta oferta perquè “no es percebi Mataró tan sols com una ciutat on consumir, sinó també on passar-ho bé”. El fet que la majoria d’opcions d’oci siguin de pagament també va aixecar crítiques. “Hem de trobar altres maneres d’oci que no estiguin basades en el consum”, va afegir Blal, mentre que Martínez va aconsellar a l’Ajuntament que “analitzi quines activitats fem els joves mataronins fora de la ciutat perquè aquí no ho tenim, com ara anar a la bolera, gaudir de cinema a la fresca o determinats concerts, i hi posi remei”. “Mataró se’ns queda petita el cap de setmana”, va lamentar Martín, mentre que Salas va reclamar “que no totes les propostes per a joves es facin al centre; cal pensar també en els barris”. 

Les demandes

• Que no tot l’oci sigui consumista i de pagament
• Més activitat als barris
• Que no calgui marxar de Mataró per gaudir-ne

Fer sentir la veu dels joves

Els joves mataronins no se senten prou escoltats. Consideren que les decisions que els afecten directament es prenen a les seves esquenes, sense tenir en compte la seva veu.  “Hem de poder sentir-nos molt més partícips d’aquestes decisions”, va alertar Zoe Aceituno, que va proposar impulsar plataformes i vots telemàtics per fomentar la participació dels joves. “D’aquesta manera es podria evitar que avui els joves sentim l’Ajuntament com una organització llunyana als nostres interessos”, va afegir Martínez. Els joves participants al debat van animar el consistori a fer un ús més extensiu de les xarxes socials, en especial Instagram, com a canals per a comunicar-se amb adolescents i joves. “També caldria un fòrum juvenil, com si fos el Ple, inclusiu i amb una representació real”, va afegir Naiara Martín. 

Les demandes

• Un “ple municipal” integrat per joves
• Consultar als joves les decisions que els afecten
• Millorar els canals d’informació municipal cap al col·lectiu

La inclusió i l’emergència climàtica també són prioritat

El debat es va allargar i no va poder dedicar tot el temps necessari a dues qüestions que els joves mataronins també consideren primordials. Per una banda, la diversitat i la lluita contra la discriminació. “No tots els joves som iguals, tenim diferents orígens, religions, ètnies, gèneres, edats... i això cal veure-ho com un potencial, malgrat que avui massa sovint es vegi com un problema”, va assenyalar Yasmine Blal, que treballa en aquesta línia des d’AfroMataró. “La inclusió ha de ser real, tots hem de poder fer sentir la nostra veu”, va afegir Martín, que va posar en valor la feina feta per la Fundació Maresme per a persones com ella, que pateixen discapacitat intel·lectual. Per altra banda, l’emergència climàtica. Aceituno, com a membre de Fridays For Future, va recordar que a Mataró cada any 32 persones moren per la mala qualitat de l’aire. L’atleta Marina Martínez va indicar que un dels papers dels joves és “ajudar els nostres pares i avis a prendre consciència de la necessitat de preservar el medi ambient, perquè nosaltres ja ho estem molt, de conscienciats”. 

Les demandes

• Veure la diversitat com un potencial i no un problema
• Treballar contra la discriminació de minories
• Fer front a problemes com la contaminació de Mataró

Els resultats de l'estudi Transicions

Abans del debat, es van donar a conèixer els resultats d’una enquesta impulsada per les regidories d'Educació i Joventut i realitzada a 1106 joves de la ciutat, de 14 a 29 anys, a la qual s’hi van sumar les opinions recollides en vuit grups de discussió específics. Una radiografia del jovent mataroní que mostra resultats molt interessants, com ara que el 70% dels enquestats viuen a la llar familiar i veuen molt difícil emancipar-se. Gairebé la meitat es mostren “preocupats” pel seu futur, i molts s’han plantejat marxar a l’estranger per motius acadèmics o laborals. Més de la meitat no es consideren representats o escoltats i veuen difícil fer arribar la seva veu a l’Ajuntament. L’enquesta també destaca que els joves no troben prou cultura i oci de qualitat i accessible. La meitat dels enquestats asseguren haver patit discriminació per gènere, lloc d’origen o diversitat funcional, i assenyalen que el racisme és un problema molt important a la ciutat. L’estudi també posa de manifest que la pandèmia ha afectat la salut mental dels joves i ha ampliat les desigualtats socials que pateixen, i demostra que el canvi climàtic és una de les principals preocupacions per al col·lectiu, que demana més recursos per fer-hi front.